Qui som? És la branca que estudia la vida. Gràcies a ella podem admirar la minuciositat amb la que es desenvolupa la natura. Tot coneixement, estructural, funcional o ecològic, en realitat ens ajuda a comprendre'ns millor.
Els glúcids, un cop ciclats, poden unir-se entre ells per formar altres substàncies. Passaràn a dir-se de monosacàrids a disacàrids (di- es el prefix que ens diu que n'hi ha dos; sacàrid que és un sucre).
L'enllaç que els uneix es diu enllaç O-glicosídic. Aquest video il·lustra com es produeix un enllaç d'aquesta mena.
Quins tipus d'enllaç O-glicosídic hi ha?
Enllaç monocarbonílic: Un monosacàrid s'enllaça amb un carboni carbonílic (que vol dir que forma part del grup aldehid o cetona), i l'altre monosacàrid amb un carboni que no és carbonílic.
Enllaç dicarbonílic: Els dos monosacàrids uneixen carbonis carbonílics.
També podem anomenar-lo α-glicosídic si el primer monosacàrid és α o β-glicosídic si és β.
Com s'anomenen els disacàrids?
Segons el tipus d'enllaç O-glicosídic. Però ho podem explicar per passos:
Quan anomenem un disacàrid fem constar els nom dels dos monosacàrids i algunes característiques, i aquests van en un ordre:
1. Escrivim (α o β) - (D o L) -(Nom del primer monosacàrid ciclat amb el prefix -òsil).
2. Entre parèntesis els números dels carbonis que s'han unit. (primer→segon). Generalment els disacàrids més bàsics tenen sempre (1→4) però podem trobar-nos a vegades amb un (1→2).
3. Escrivim (α o β) - (D o L) -(Nom del segon monosacàrid ciclat amb el prefix -osa si ha sigut un enllaç monocarbonílic, o amb el prefix -òsid si ha sigut un enllaç dicarbonílic.
Per exemple, el disacàrid del video, format per dues α-D-glucoses seria:
α-D-glucopiranosil-(1→4)-α-D-glucopiranosa
Sabies que aquest disacàrid té gran interès biològic i per anomenar-lo més senzillament, és més corrent dir-li maltosa?
Share this post:
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada