tag:blogger.com,1999:blog-30498294981413755932024-03-14T06:17:47.923-07:00La Llar de l'estudiantVíctor C. M.http://www.blogger.com/profile/16890372668706235476noreply@blogger.comBlogger18125tag:blogger.com,1999:blog-3049829498141375593.post-2444456621074634042010-10-12T15:48:00.000-07:002010-10-14T12:59:05.035-07:00Glúcids: Disacàrids<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyfnFUZulKoGi-l49iWUvAYa9W9Rxsj0wGF2YpKVWVxbuEyMnsryggM8KfJ6xtsHYnxnaPH0GzkVmrbXZRqNSYjXVTXmHxzTWM1-5SW9h5756nQrt4DYz8_Iw65eglA2Iz4-sNmv8E-uCA/s1600/12.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: left; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" ex="true" height="149" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyfnFUZulKoGi-l49iWUvAYa9W9Rxsj0wGF2YpKVWVxbuEyMnsryggM8KfJ6xtsHYnxnaPH0GzkVmrbXZRqNSYjXVTXmHxzTWM1-5SW9h5756nQrt4DYz8_Iw65eglA2Iz4-sNmv8E-uCA/s200/12.jpg" width="200" /></a></div><div style="text-align: left;">Els glúcids, un cop <a href="http://lallardelestudiant.blogspot.com/2009/10/glucids-monosacarids-iii.html">ciclats</a>, poden unir-se entre ells per formar altres substàncies. Passaràn a dir-se de monosacàrids a <span style="color: #f1c232;"><strong>disacàrids</strong></span> (di- es el prefix que ens diu que n'hi ha dos; sacàrid que és un sucre).</div><div style="text-align: left;"><br />
</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; text-align: left;">L'enllaç que els uneix es diu enllaç <strong><span style="color: #f1c232;">O-glicosídic</span></strong>. Aquest video il·lustra com es produeix un enllaç d'aquesta mena.</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div><div class="separator" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.blogger.com/video.g?token=AD6v5dyYQHFaIBRqnqOl_P3HZ4F2W-5TobztmMAks38PbMMW7evG9LptHyju2hmEo3VtXmHJ-XvCAJYjy_ytLRlQEA' class='b-hbp-video b-uploaded' frameborder='0'></iframe></div><div class="separator" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: left;"><strong><span style="color: #f1c232; font-size: large;">Quins tipus d'enllaç O-glicosídic hi ha?</span></strong></div><div class="separator" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: left;"><span style="color: black;"><strong>Enllaç monocarbonílic</strong>:</span> Un monosacàrid s'enllaça amb un carboni carbonílic (que vol dir que forma part del grup aldehid o cetona), i l'altre monosacàrid amb un carboni que no és carbonílic.</div><div class="separator" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: left;"><strong><span style="color: black;">Enllaç dicarbonílic</span></strong>: Els dos monosacàrids uneixen carbonis carbonílics.</div><div class="separator" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: left;">També podem anomenar-lo <span lang="CA"><strong>α-glicosídic</strong> si el primer monosacàrid és <span lang="CA">α o <strong>β-glicosídic</strong> si és </span>β.</span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><br />
<span style="color: #f1c232; font-size: large;"><strong>Com s'anomenen els disacàrids?</strong></span></div><div class="separator" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: justify;">Segons el tipus d'enllaç O-glicosídic. Però ho podem explicar per passos:</div><div class="separator" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: justify;">Quan anomenem un disacàrid fem constar els nom dels dos monosacàrids i algunes característiques, i aquests van en un ordre:</div><div class="separator" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: left;"><span style="color: #f1c232;"><strong>1</strong>.</span> Escrivim (<span lang="CA"><strong>α</strong> o <strong>β</strong>) <strong>-</strong> (</span><span lang="CA"><span lang="CA"><strong>D</strong> o <strong>L</strong>) <strong>-</strong>(<strong>N</strong></span></span><span lang="CA"><span lang="CA"><strong>om</strong> del <strong>primer </strong>monosacàrid ciclat amb el prefix -òsil).</span></span></div><div class="separator" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: left;"><span lang="CA"><span lang="CA"><span style="color: #f1c232;"><strong>2</strong>.</span> Entre parèntesis els números dels carbonis que s'han unit. (primer→segon). Generalment els disacàrids més bàsics tenen sempre (1→4) però podem trobar-nos a vegades amb un (1→2).</span></span></div><div class="separator" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: left;"><span lang="CA"><span lang="CA"><span style="color: #f1c232;"><strong>3</strong>.</span> Escrivim (<span lang="CA"><strong>α</strong> o <strong>β</strong>) - (</span><span lang="CA"><span lang="CA"><strong>D</strong> o <strong>L</strong>) -(<strong>N</strong></span></span><span lang="CA"><span lang="CA"><strong>om</strong> del <strong>segon</strong> monosacàrid ciclat amb el prefix <strong>-osa</strong> si ha sigut un enllaç monocarbonílic, o amb el prefix <strong>-òsid</strong> si ha sigut un enllaç dicarbonílic.</span></span></span></span></div><div class="separator" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: left;"><span lang="CA"><span lang="CA"><span lang="CA"><span lang="CA">Per exemple, el disacàrid del video, format per dues <span lang="CA">α-D-</span>glucoses seria:</span></span></span></span></div><div class="separator" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: center;"><span lang="CA"><span lang="CA"><span lang="CA"><span lang="CA"><span lang="CA"><strong>α-D-glucopiranosil-(1→4)-<span lang="CA">α-D-glucopiranosa</span></strong></span></span></span></span></span></div><div class="separator" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div align="justify" class="separator" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><em>Sabies que aquest disacàrid té gran interès biològic i per anomenar-lo més senzillament, és més corrent dir-li maltosa?</em></span></div>Víctor C. M.http://www.blogger.com/profile/16890372668706235476noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3049829498141375593.post-31448690967962509202010-02-26T13:27:00.000-08:002010-10-13T13:01:19.527-07:00La cèl·lula: La teoria cel·lular<div align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1ME7TQQF9HLs-DNoTAt5WJqYgoM8UH99SSFi-8qboFeMP28KikL3mBeLHAYMgMVDAE-oIiNNL9O5B1G73-L7nJt5htpCbWYZQIGa9d5d4h6ObnBYpbCZFC0TifRKynf4UNJ2Howvg6FkM/s1600-h/Celula2.bmp"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5442944762463190658" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1ME7TQQF9HLs-DNoTAt5WJqYgoM8UH99SSFi-8qboFeMP28KikL3mBeLHAYMgMVDAE-oIiNNL9O5B1G73-L7nJt5htpCbWYZQIGa9d5d4h6ObnBYpbCZFC0TifRKynf4UNJ2Howvg6FkM/s400/Celula2.bmp" style="cursor: hand; float: right; height: 166px; margin: 0px 0px 10px 10px; width: 159px;" /></a>Un cop descoberta la cèl·lula i de què estava composada, es van formular <strong>quatre principis</strong> que ens serveixen per definir que la matèria viva està formada per cèl·lules i quina importància tenen aquestes en la constitució de la vida:</div><ol><li><div align="justify">Un ésser viu està constituït per com a mínim una cèl·lula: ja que la cèl·lula és la<strong> unitat morfològica</strong> (que constitueix)<strong> </strong>dels éssers vius.</div></li>
<li><div align="justify">Les tres funcions vitals passen dins la cèl·lula. Per tant, una sola cèl·lula ja és un ésser viu. Al fer-les totes podem dir que la cèl·lula és la <strong>unitat fisiològica</strong> dels éssers vius.</div></li>
<li><div align="justify">Les cèl·lules contenen al seu nucli la informació sobre com desenvolupar la seva estructura, com controlar-la i com transmetre-la a la següent generació: Són la <strong>unitat genètica</strong> dels éssers vius</div></li>
<li><div align="justify"><strong>Tota cèl·lula prové d'una altra anterior i és creada per divisió</strong>. <em>«Omnis cellula ex cellula»</em> Principi aportat per R. Virchow.</div></li>
</ol>Víctor C. M.http://www.blogger.com/profile/16890372668706235476noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3049829498141375593.post-51123239266491774262010-02-25T07:20:00.000-08:002010-10-13T13:01:55.047-07:00La cèl·lula: El descobriment<div align="justify"><strong><span style="color: #ffd966; font-size: large;">UNA MICA D'HISTÒRIA...</span></strong></div><div align="justify"><br />
Es comença a saber de l'existència de les cèl·lules l'any<span style="color: #ffd966;"> <strong>1665</strong></span>. En aquest any un científic anomenat<span style="color: #ffd966;"> <strong>Robert Hooke</strong></span> publica les observacions que fa sobre uns <strong><span style="color: #ffd966;">teixits vegetals</span></strong>. Va veure unes cel·les com les d'un rusc d'abelles, d'aquí prové el nom de cèl·lula. <em><span style="font-size: 85%;">Cal dir que Hooke observà teixit vegetal mort (suro), és a dir, només les parets cel·lulars, a dintre d'elles hi havia aire. </span></em></div><div align="justify">Un altre científic del mateix temps que Hooke, <strong><span style="color: #ffd966;">Van Leeuwenhoek</span></strong>, <strong><span style="color: #ffd966;">va perfeccionar les lents</span></strong> del microscopi de manera que arribaven als 200 augments. Va observar organismes <span style="color: black;">eucariòtics i procariòtics</span> (protozoous i bactèries).</div><div align="justify">Durant tot el <strong><span style="color: #ffd966;">segle<span style="font-size: 85%;"> XVIII</span></span></strong> (recordem que fins ara estàvem a finals del s. <span style="font-size: 85%;">XVII</span>) <strong><span style="color: #ffd966;">no es va avançar</span></strong> gaire, degut a les aberracions cromàtiques que produïen les lents.</div><div align="justify"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5442624088987740930" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnoKv32vz2XbZOgNqamilW_slBsjpUcXDEeESuOtQXEA-Gju80b4QtvqMbja2exboBSfu-szW0q2XSd1o-JFd3Prj5lyJeLWoX73iTzadw_x2XbKW3TMBX1u9pPXPZie8KzihlO2qBy_wf/s320/Aberracions+optiques.bmp" style="display: block; height: 202px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 320px;" /></div><div align="justify"><br />
</div><div align="justify">Un cop <strong><span style="color: #ffd966;">corregides</span></strong> i millorant les tècniques de preparació de mostres, <span style="color: #ffd966;"><span style="color: black;">es van descobrir</span> <strong>el nucli</strong><span style="color: black;">,</span><strong> el citoplasma</strong><span style="color: black;"> i les</span> <strong>mitocòndries</strong></span>.</div><br />
Una <span style="color: black;">taula-resum</span>, que recull les dades bàsiques de la història de la cèl·lula...<br />
<br />
<br />
<img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5442653415467663762" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhntXkaIOkwlX-T1th06CAFtuCD51-QktXJdFzudSKHbxo93EiiuK9kwFGqdTbLPPFIa0p0ZxLb0dRnIX2wJK9ZfiBOPj77iO4qkfI0m0Qgey__GPPG5XJodAAvemSMJuylQsTlW-8OPu2J/s400/Taula2.bmp" style="cursor: hand; display: block; height: 174px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" />Víctor C. M.http://www.blogger.com/profile/16890372668706235476noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3049829498141375593.post-73373541562392208502010-02-01T11:28:00.000-08:002010-02-04T09:36:55.414-08:00L'Atmosfera: Els anticiclons i les depressions<strong><span style="color:#990000;">L<span style="color:#990000;">'ANTICICLÓ</span></span></strong><br /><div align="justify"></div><div align="justify">És un fenomen atmosfèric que es produeix quan <strong>la temperatura d'una massa d'aire baixa a causa del seu augment en altura, l'aire fred, que aleshores serà més dens, descendirà en altura també</strong>. Fet que quan hi arribi, provocarà un descens de temperatura a la superfície, una major <strong>estabilitat atmosfèrica</strong> al apartar totes les masses d'aire adjacents en aquella zona, i a causa del moviment vertical descendent, una <strong>pressió atmosfèrica superior als 1013 hPa</strong>.</div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"><span style="font-size:85%;"></span></div><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5433391797535862146" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 200px; CURSOR: hand; HEIGHT: 187px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHIJOImrBwbrqcQssBnfEupofu3d3_OSAxW8BU279hQKTxJIdopr4bGO_hyphenhyphenk0g8cwhX1iscqRgTwqNu_AEeGkjz8P5szQ0OePFPI3hPkX_VEa7il9A4_FFNZUtLizEU1neV-wdz4FxphOy/s200/Nueva+imagen+de+mapa+de+bits.bmp" border="0" /><br /><p align="justify"><span style="font-size:85%;"><em><strong>IDENTIFICACIÓ EN UN MAPA D'ISÒBARES:</strong></em> Gràcies a la pressió (que com em dit abans serà superior als 1013 hPa i també a que les isòbares estàn molt separades al voltant del seu centre normalment. A l'hemisferi nord, els anticiclons giraran en sentit horari degut a l'efecte de Coriolis, a l'hemisferi sud viceversa.</span></p><p align="justify">_________________________________________________________</p><p align="justify"><strong><span style="color:#990000;">LA DEPRESSIÓ</span></strong></p><p align="justify">És un fenomen atmosfèric que es produeix quan <strong>una massa d'aire que s'ha calentat a la superfície, comença a elevar-se per la diferencia de densitats amb la resta de gasos del seu voltant. Aquest buit que crea, fa que les masses d'aire adjacents omplin el lloc que deixa</strong> al augmentar l'altura. Això provocarà una <strong>pressió inferior a la de 1013 hPa</strong>, una temperatura més o menys més elevada i una <strong>inestabilitat atmosfèrica</strong> creada per els vents que arribaran al centre.</p><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5433407093759129378" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 200px; CURSOR: hand; HEIGHT: 193px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJYNFwLj6zRZOLscAJuUEfneYP1Xjf9Z-9b3LVgpe1J2sDgiBDdLsjMcfcNAddPs7b-75SFaiySXSrKH5c0xYbKM3LLNg7nfjFPoq8wKSuoY11kGP5X3VlKxzNcoB2dpNZyvg6ZpAcUO_u/s200/Anticicl%C3%B3.bmp" border="0" /><br /><p align="justify"><span style="font-size:85%;"><strong><em>IDENTIFICACIÓ EN UN MAPA D'ISÒBARES</em></strong>: Gràcies a la pressió (que com em dit abans serà inferior als 1013 hPa i també a que les isòbares estàn molt juntes a prop del seu centre. A l'hemisferi nord, les depressions giraran en sentit <strong>antihorari</strong> degut a l'efecte de Coriolis, a l'hemisferi sud viceversa.</span></p><p align="justify">_________________________________________________________</p>Víctor C. M.http://www.blogger.com/profile/16890372668706235476noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3049829498141375593.post-29818846122308985742010-01-18T07:17:00.000-08:002010-10-13T13:02:29.080-07:00Les proteïnes: Les funcions<div align="justify">En total, tenim set funcions, les quals són:</div><div align="justify"><br />
</div><div align="justify"><strong></strong></div><div align="justify"><strong></strong></div><div align="justify"><strong></strong></div><div align="justify"><strong></strong></div><div align="justify"><strong></strong></div><div align="justify"><strong></strong></div><div align="justify"><strong></strong></div><div align="justify"><strong></strong></div><div align="justify"><strong></strong></div><div align="justify"><strong></strong></div><div align="justify"><strong></strong></div><div align="justify"><strong></strong></div><div align="justify"><strong></strong></div><div align="justify"><strong></strong></div><div align="justify"><strong></strong></div><div align="justify"><strong></strong></div><div align="justify"><strong></strong></div><div align="justify"><strong></strong></div><div align="justify"><strong>1) ESTRUCTURAL</strong></div><div align="justify">Les proteïnes poden formar unitats estructurals més gran mitjançant la agregació de moltes d'elles.</div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><strong>2) DE RESERVA</strong><br />
Reserves d'energia o de substàncies per a la posterior utilització en reaccions metabòliques.<br />
<div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"><strong>3) TRANSPORT</strong><br />
• Porteïnes que permeten el pas de molècules grans a través de la membrana citoplasmàtica gràcies al seu efecte de comporta.</div><div align="justify"><br />
</div><div align="justify">• Proteïnes amb gran afinitat (apetència) per a la reserva de qualsevol substància poden també servir per transportar-la. <span style="font-size: 85%;">EXEMPLE:</span> Hemoglobina.</div><div align="justify"><strong>4) ENZIMÀTICA</strong><br />
Els enzims actuen com a biocatalitzadors de diverses reaccions bioquímiques (augmentant la velocitat a la que es produeixen, pero sense intervenir directament).</div><div align="justify"><br />
</div><div align="justify"><strong></strong></div><div align="justify"><strong></strong></div><div align="justify"><strong></strong></div><div align="justify"><strong></strong></div><div align="justify"><strong></strong></div><div align="justify"><strong></strong></div><div align="justify"><strong></strong></div><div align="justify"><strong>5) HORMONAL</strong><br />
Actuen sobre diverses cèl·lules, estimulant-les o inhibint-les perquè inicïin determinades reaccions o fabriquin algunes substàncies per exemple. </div><div align="justify"><br />
</div><strong></strong><br />
<div align="justify"><strong>6) DE DEFENSA</strong>La duen a terme bàsicament les <strong>inmunoglobulines</strong>, que constitueixen els anticossos.<br />
Aquesta funció es basa en el reconeixement de partícules perjudicials per l'organisme i la posterior eliminació d'aquestes. </div><ul><li><strong>ANTICÒS</strong> → Detecta i elimina l'antigen i el patògen.</li>
<li><strong>ANTIGEN</strong> → És reconegut com a perjudicial. Pot ser o formar part del patògen. Generalment és una proteïna. </li>
</ul><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5428178447733387778" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxO0HC7ZKVDncf7smTgXgXDA4AFr9JzNaooUjFozEYt6iZdo452gfHcY29ijd52VPlfkwDJO_A0K9FKdW8y7P5k8J7oG-AiAU0eUwCiwjlHT7g0PvHRpEEPSBVLLmIOWB8IHTU23lT3M5L/s400/dzfsgdsf.bmp" style="cursor: hand; display: block; height: 157px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 358px;" /><strong></strong><br />
<strong>7) CONTRÀCTIL</strong><br />
Relacionada amb les propietats de <strong>contracció</strong> i <strong>relaxació</strong> de les cadenes peptídiques. L'actina i la miosina són proteïnes amb funció contràctil i es troben a les <strong>fibres musculars i als flagels</strong> dels bacteris.<br />
<strong>8) HOMEOSTÀTICA</strong><br />
És una funció basada en la <strong>capacitat amortidora</strong> de les proteïnes, que tendiràn a <strong>neutralitzar el pH</strong> sempre cap al seu punt isoelèctric. Podem observar aquesta capacitat en proteïnes sanguínies. La trombina i el fibrinogen participen en la coagulació de sang a les ferides.Víctor C. M.http://www.blogger.com/profile/16890372668706235476noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3049829498141375593.post-92003905963733956442010-01-17T09:38:00.000-08:002010-10-13T13:02:48.683-07:00Les proteïnes: La classificacióLes proteïnes es classifiquen segons la seva estructura.<br />
<br />
<strong><span style="color: #990000;">HOLOPROTEÏNES</span></strong><br />
Són les proteïnes formades només d'aminoàcids. Al seu temps estan dividides també segons la seva estructura:<br />
<br />
<strong><span style="font-size: 85%;">PROTEÏNES FILAMENTOSES:</span></strong><br />
Holoproteïnes que només arriben a adoptar l'estructura secundària.<br />
<ul><li><span style="font-size: 85%;">COL·LÀGEN</span>: En teixits conjuntius, cartilaginosos i ossis.</li>
<li>α <span style="font-size: 85%;">QUERATINES</span>: Rigidesa a ungles, banyes, peülles, plomes...</li>
<li>β <span style="font-size: 85%;">QUERATINES: </span><span style="font-size: 100%;">Rigidesa a les closques de tortugues, la tela d'aranya...</span></li>
<li><span style="font-size: 85%;">ELASTINES:</span> Contenen prolines: als vasos sanguinis i als tendons.</li>
</ul><span style="font-size: 85%;"><strong>PROTEÏNES</strong> <strong>GLOBULARS</strong>:</span><br />
Holoproteïnes que només arriben a adoptar l'estructura terciària (globular).<br />
<ul><li><span style="font-size: 85%;">PROTAMINES</span>: DNA als espermatozoides</li>
<li><span style="font-size: 85%;">HISTONES</span>: DNA dels nuclis de les cèl·lules (collaret de perles)</li>
<li><span style="font-size: 85%;">PROLAMINES</span>: En llavors vegetals.</li>
<li><span style="font-size: 85%;">GLUTENINES</span></li>
<li><span style="font-size: 85%;">ALBÚMINES</span>: Es poden trobar a la sang, a l'ou, a la llet...</li>
<li><span style="font-size: 85%;">GLOBULINES</span>: sero-, ovo-, lacto-, <strong>inmuno-</strong>.</li>
</ul>_______________________________________________________<br />
<strong><span style="color: #990000;">HETEROPROTEÏNES</span></strong><br />
Són les proteïnes que, a més a més d'estar formades per aminoàcids, incorporen un altre material.<br />
Aquest material s'anomena <strong>grup prostètic.</strong><br />
Totes tenen forma globular:<br />
<ul><li><span style="font-size: 85%;">FOSFOPROTEÏNES</span>: Tenen un àcid fosfòric (caseïna)</li>
<li><span style="font-size: 85%;">GLICOPROTEÏNES</span>: Tenen un glúcid unit covalentment.</li>
<li><span style="font-size: 85%;">LIPOPROTEÏNES</span>: Lípid + Proteïna (Quilomicrons)</li>
<li><span style="font-size: 85%;">NUCLEOPROTEÏNES</span>: Àcid nucleic + Proteïna</li>
<li><span style="font-size: 85%;">CROMOPROTEÏNES</span>: El grup prostètic té color degut a la presència de metalls (hemoglobina)</li>
</ul>Víctor C. M.http://www.blogger.com/profile/16890372668706235476noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3049829498141375593.post-5113537279621475192010-01-17T05:50:00.000-08:002010-10-13T13:03:31.307-07:00Les proteïnes: Les propietatsLes propietats de les proteïnes depenen del seus radicals, les principals són:<br />
<br />
<strong><span style="color: #990000;">La solubilitat</span></strong><br />
Depèn de la proporció d'aminoàcids amb radicals polars, augmentarà si és superior a la d'aminoàcids amb radicals apolars i viceversa.<br />
<br />
<strong><span style="font-size: 85%;">SEGONS LA SALINITAT DE LA DISSOLUCIÓ:</span></strong><br />
<br />
<ul><li><div align="justify"><strong>Proteïna en dissolució salina</strong> → Anions, cations i radicals s'ajuden a captar l'aigua → <strong>Proteïnes més solubles.</strong></div></li>
<li><div align="justify"><strong>Proteïna en dissolució salina concentrada</strong> → Anions, cations i radicals competeixen per captar l'aigua → <strong>Proteïnes menys solubles</strong></div></li>
</ul><strong>________________________________________________________</strong><br />
<strong><span style="color: #990000;">Desnaturalització</span></strong><br />
<div align="justify"><strong>Canvi químic que consisteix en el desplegament de l'estructura de la proteïna</strong> degut a una variació en la temperatura, el pH i/o la concentració salina, que causen el <strong>trencament dels pons d'hidrogen i les forces de Van der Waals que mantenien la conformació inicial de la proteïna.</strong></div><div align="justify">Si no s'arriben a trencar els enllaços peptídics, la proteïna pot revertir el procés de desnaturalització.</div><div align="justify"></div><div align="justify"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5427733359282470434" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiaBy5UHVtnqhPs_g4RrkhAJ6F_JDkv1NZBHFBoWkhdQW9wPCW3Kju10DbW8DY_saBYKXrGqK2OodGmT_jGuxqkmpVQTEoKLtHha65v92ejPWw_GkiawpqPDfUUMLWgIvLFnuXbb17WqoVr/s400/Naturalitzacio.bmp" style="cursor: hand; display: block; height: 122px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 378px;" />________________________________________________________</div><strong><span style="color: #990000;">L'especificitat</span></strong><br />
Capacitat de les proteïnes per efectuar el control fisiològic que han de fer, gràcies a la possessió d'aminoàcids específics en llocs determinats que els permeten la identificació exacta d'unes molècules d'unes altres de semblants. <br />
<strong>Proteïnes homòlogues:</strong> Duen a terme la mateixa funció en organismes diferents, això fa que siguin molt semblants entre si, però tinguin algunes petites diferències. ________________________________________________________<br />
<strong><span style="color: #990000;">La capacitat amortidora</span></strong><br />
Com que les proteïnes estan formades d'aminoàcids, també tenen un comportament amfòter: Tendiran a neutralitzar el pH del medi. ________________________________________________________Víctor C. M.http://www.blogger.com/profile/16890372668706235476noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3049829498141375593.post-82341289348431967522009-12-25T15:26:00.000-08:002010-10-13T13:03:48.207-07:00Les proteïnes: Les estructures<strong><span style="color: #990000;">L'enllaç peptídic i la primera estructura</span></strong><br />
Els enllaços entre els aminoàcids s'anomenen enllaços peptídics, i les cadenes que formen, pèptids.<br />
<br />
<div align="center"><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.blogger.com/video.g?token=AD6v5dzSN-fJVji9-KDlnAG_bw465JISerPWOYVTLqBE027xWkma6F5Xuq8dXLjKmMR0kV8pfNTW1thNkHL9h4bEfg' class='b-hbp-video b-uploaded' frameborder='0'></iframe></div><div align="justify">Per molts aminoàcids que s'agreguin en una cadena, al unir-se sempre deixen un grup amino al principi, per això l'anomenarem <strong>extrem N-inicial;</strong> i sempre deixen al final el gup carboxil, que l'anomenarem <strong>extrem C-terminal</strong> </div><br />
<div align="justify"></div><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5419521581688194482" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGfAMbm8uHFTeMZRBLLSomTs-Gw9QcEHHcAy3DTvaf1SOuVdNvg5F1EtoF_zCeNESUfaguMP_XEgKMWt0GQ2mHJ0CGNJ_FC8eVMKTucKNnK7u_Qz3BUfudtKmrrLrjuXmdqief3SNidd5b/s400/2+aminoacid.bmp" style="cursor: hand; display: block; height: 80px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" />Una proteïna es formarà només quan tindrem una cadena de més de 50 aminoàcids.<br />
_________________________________________________________<br />
<br />
<strong><span style="color: #990000;">L'estructura </span><span style="color: #990000;">secundària</span></strong><br />
El següent nivell d'organització i compactació de les proteïnes després de l'estructura primària n'és la secundària. En aquesta, la cadena d'aminoàcids es recull, formant una hèlix o una estructura en zig-zag.<br />
<br />
<div align="justify"><strong>Estructura en</strong> <strong><em>α-Hèlix<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwzSBYV4miRkiX86TX9LWMp-hMIK9BR29mANBNO6WmjJaKqCPYRnFzRbmRM_MjMph-Y25eyZV-WLncfQxfiCCr448uiUxdYRHj6mf53rGATCV_Xubt7pptzXoIIgwwDMCgdLZAlas9bdq8/s1600-h/ESTRUCTURA+1B.bmp"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5427489288016782514" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwzSBYV4miRkiX86TX9LWMp-hMIK9BR29mANBNO6WmjJaKqCPYRnFzRbmRM_MjMph-Y25eyZV-WLncfQxfiCCr448uiUxdYRHj6mf53rGATCV_Xubt7pptzXoIIgwwDMCgdLZAlas9bdq8/s320/ESTRUCTURA+1B.bmp" style="cursor: hand; float: right; height: 320px; margin: 0px 0px 10px 10px; width: 148px;" /></a></em></strong> </div><div align="justify">La cadena d'aminoàcids adopta una forma espiral (s'enrotlla helicoïdalment). Es produeixen enllaços entre l'hidrogen del grup -CO- i l'hidrogen del grup -NH-</div><div align="center">-C=O···H-N-</div><div align="justify">A l'hèlix sempre hi trobarem 3,6 aminoàcids per volta.</div><div align="justify">El <strong>col·lagen</strong> és una proteïna amb estructura amb <strong>forma helicoïdal</strong>, però a diferència d'altres proteines semblants, <strong>el seu contingut en</strong> <strong>prolines i hidroxiprolines</strong>, que dificulten els girs per establir l'estructura α-Hèlix, <strong>fa que sigui una proteïna amb una hèlix més estesa</strong>, amb 3 aminoàcids per volta només.</div><strong>Estructura en <em>conformació-β</em></strong><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYcrR9nP0tKyamN4zJXF5YlfndbPy_Mb7DyNXco7VCgJZ09doYEu7f4tFqD6j80D5McRRM1zokUv6UUsrVc1iI2i6Bp_M9kfPP1BV-vdoLBeksSmb4Srby9-hoh5rdjlpmpvWKbWXFWBgG/s1600-h/ESTRUCTURA+2.bmp"></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6izJLoI4VWlEtthqRFtw8D3oFuezvLnCtR-a3tjJe6xZDyfSLA4GXVPKGXMZ9k0HiZ3_XVexejRoXIW4P6HhL20ntTaE72Ir2uAyIaRc1FKlaw4axT7xtaYPKhsyn8qnUfvgdo1B3pW0l/s1600-h/ESTRUCTURA+2.bmp"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5428222271070008210" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6izJLoI4VWlEtthqRFtw8D3oFuezvLnCtR-a3tjJe6xZDyfSLA4GXVPKGXMZ9k0HiZ3_XVexejRoXIW4P6HhL20ntTaE72Ir2uAyIaRc1FKlaw4axT7xtaYPKhsyn8qnUfvgdo1B3pW0l/s200/ESTRUCTURA+2.bmp" style="cursor: hand; float: left; height: 156px; margin: 0px 10px 10px 0px; width: 200px;" /></a>La cadena d'aminoàcids adopta una forma de zig-zag, a causa de la manca d'enllaço<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpOkb3E843LKJWcsT23LgoMrB0DnBd2ivj-EG9jhFBu5RYOlvI3RmI2SvvBG8YpKmB0Ps7WrFE_9LYb9IpYGgEStsDLMNRtUbDfCEqyREycurZg4L0JnBekr5y3b8wTSXk8KAZ3jPhMNtJ/s1600-h/ESTRUCTURA+2.bmp"></a>s d'hidrogen entre aminoàcids propers. Al apropar-se segments abans distants, poden establir-se enllaços d'hidrogen que no serien possibles sense la proximitat. Gràcies a això, es crea una làmina molt estable. _________________________________________________________<br />
<div align="justify"><strong><span style="color: #990000;">L'estructura terciària</span></strong></div><div align="justify">És el nivell de compactació superior a l'estructura secundària. La proteïna es plega sobre si mateixa tot formant una <strong>conformació globular,</strong> en aquesta, hi trobarem estructures en conformació α i en conformació β. </div><div align="justify">Els radicals dels aminoàcids que siguin apolars tendiran a situar-se a l'interior, en canvi, els polars tendiran a situar-se a l'exterior. Gràcies a això, moltes proteïnes globulars seran solubles en aigua i en dissolucions salines.</div><div align="justify">Per dur a terme aquest plegament s'estableixen uns enllaços entre els radicals dels aminoàcids:</div><br />
<div align="justify"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5427678579943140450" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXUxuutz-udEKE1z3_xgK-cqscr1KZg_I3l4bT5OSPAyw6oxsqiG_nTueJUgS_UVhZaUmziOHMNHbuTYsRqy8r4-M4THHTk7wH4z-MIBeOtzarIc-67S-PqLHmnRCw6vsEWDZqNW5WAVsF/s320/ESTRUCTURA+terciaria.bmp" style="cursor: hand; display: block; height: 119px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 320px;" /></div><ul><li><div align="justify"><strong>Dominis estructurals:</strong> Són combinacions de conformacions α i β (és a dir, són estructures terciàries) que es repeteixen dins d'una proteïna i que també són presents i estan en comú amb diferents proteïnes. Això és degut a l'alta eficàcia biològica que tenen.</div></li>
<li><div align="justify"><strong>Proteïnes filamentoses:</strong> Són proteïnes que degut a la seva composició, no arriben a formar l'estructura terciària, tot quedant-se amb una forma allargada i una estructura secundària.</div></li>
</ul><div align="justify">_________________________________________________________</div><div align="justify"><strong><span style="color: #990000;">L'estructura quaternària</span></strong></div><div align="justify"><strong>Es crea quan s'ajunten dues cadenes com a mínim</strong>. Aquestes han de tenir estructura terciaria sempre, pero no importa que siguin iguals o no.</div><div align="justify"><strong>S'uniràn amb enllaços febles i cadascuna de les cadenes polipeptídiques rebrà el nom de protòmer.</strong> Segons el nombre d'aquests podrem anomenar la proteïna amb el prefix corresponent (di-, tri-, tetra-, penta- ...) seguit de "mers": dímers, tetramers... Quan presentin molts protòmers, serà un <strong>polí</strong>mer. </div>Víctor C. M.http://www.blogger.com/profile/16890372668706235476noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3049829498141375593.post-19187043573435708732009-12-13T11:47:00.000-08:002010-10-13T13:04:07.559-07:00Les proteïnes: Aminoàcids I<div align="justify">Les <strong>proteïnes </strong>són polímers <strong>formats d'aminoàcids</strong> (en una substància, un polímer és el resultat de la unió de petites parts iguals a les que anomenem monòmers).<br />
Hi han molts aminoàcids pero tots comparteixen una part de l'estructura:<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9lB8Z3o-dABsZUMzZi6IH1f7LPsuY4ySr8kqXcYSWqHlzbBZLIK_5gbmoUdoLbW0FaeflDSB5AAiT8tnJFm2WAoETJ08IUcWf5VKcIQEzD-iA_qXwpP926X4xggxUc80T-Z3nXEvkhpV0/s1600-h/0+aminoacid.bmp"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5414813023985332482" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9lB8Z3o-dABsZUMzZi6IH1f7LPsuY4ySr8kqXcYSWqHlzbBZLIK_5gbmoUdoLbW0FaeflDSB5AAiT8tnJFm2WAoETJ08IUcWf5VKcIQEzD-iA_qXwpP926X4xggxUc80T-Z3nXEvkhpV0/s400/0+aminoacid.bmp" style="cursor: hand; float: left; height: 130px; margin: 0px 10px 10px 0px; width: 211px;" /></a>Carboni que utilitza tots els seus enllaços (quatre) amb:<br />
• Un grup carboxil (<strong>-COOH</strong>)<br />
• Un grup amino (<strong>-NH2</strong>)<br />
• Un hidrogen (<strong>H</strong>)<br />
• Un <strong>radical</strong>, aquest últim és la part que diferencia els diferents aminoàcids.<br />
<br />
<br />
<strong>Aminoàcids essencials:</strong> Són <strong>aquells que no podem obtenir a partir d'altres substàncies</strong> i per això els hem de consumir directament. Aquests són: Val, Leu, Ile, Lys, Met, Phe, Thr i Trp.<br />
_________________________________________________________<br />
<br />
<strong><span style="color: #990000;">Propietats físiques:</span></strong><br />
<strong></strong><br />
<strong>Tots els aminoàcids tenen el carboni</strong> (al que anomenarem carboni <span style="font-family: courier new; font-size: 130%;">α</span>) <strong>asimètric</strong>, és a dir que tots els seus quatre radicals seran diferents, excepte la valina, que al tenir al radical variable un hidrogen, "repeteix" dos enllaços.<br />
_________________________________________________________<br />
<br />
<strong><span style="color: #990000;">Propietats químiques:</span></strong><br />
<br />
En dissolució aquosa els aminoàcids s'ionitzen. Aleshores tenen un <strong>comportament amfòter</strong>, que vol dir que podràn actuar com a àcids o com a bases segons el medi en que es troben.<br />
L'<strong>estructura d'un aminoàcid ionitzat</strong> és:<br />
<br />
<br />
</div><div align="center"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5414849146725828738" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNXNlhS_6LdFYF-f9ekAvliZgRXiyBMYF-zpm_CLo2JUAbO9inMec-6FcDJPBF7xe5vLrNiZRIeFpuQem5ybbfoEbk5elV5yJCGzUahElH7W-flAqY4O739CIN77-LvkMHlMCy_j_CE79v/s400/1+aminoacid.bmp" style="cursor: hand; display: block; height: 130px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 211px;" /></div><div align="center">El grup carboxil perd l'hidrogen i el grup amino en guanya un.</div><div align="justify"><strong>Aquesta forma que adopta s'anomena</strong> <strong>zwitterió</strong>, que és una paraula que s'utilitza per a anomenar els compostos químics que elèctricament són neutres, però tenen càrregues positives i negatives en àtoms diferents que fan que es neutralitzi el total.</div><div align="left">El fet de tenir un comportament amfòter, <strong>els permet actuar </strong><strong>com a tampóns per amortir i regular el PH del medi on es troben</strong>.</div><div align="center"><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.blogger.com/video.g?token=AD6v5dyIqklwMDuIaMMX2Okq_mgaC6lVaiK3SlZ8VGh45iD-uc4q4jyFSXD_vR6YFieCzDnMfYrr8dCUkx-AuNTghw' class='b-hbp-video b-uploaded' frameborder='0'></iframe></div><div align="left">_________________________________________________________</div><div align="left"><span style="color: #990000;"><strong>Classificació dels aminoàcids:</strong></span></div><div align="justify">Com que el radical és l'única part d'un aminoàcid que el diferencia d'altres tipus d'aminoàcids, es fa servir per classificar-los. S'ajunten en grups segons les característiques d'aquest:</div><ul><li><div align="justify"><strong>No polars:</strong> Hidrofòbics. Tenen una cadena formada per hidrocarburs (carbonis i hidrogens basicament)</div></li>
<li><div align="justify"><strong>Polars:</strong> En el seu radical tenen algun element que pot fer enllaços d'hidrogen amb l'aigua.</div></li>
<li><div align="justify"><strong>Polars amb càrrega negativa:</strong> Àcids. Presenten al radical el grup carboxil (-COOH)</div></li>
<li><div align="justify"><strong>Polars amb càrrega positiva:</strong> Bàsics. Presenten al radical el grup amino (-NH<span style="font-size: 85%;">2</span>)</div></li>
</ul>Víctor C. M.http://www.blogger.com/profile/16890372668706235476noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3049829498141375593.post-17072942998518629562009-12-08T10:17:00.000-08:002009-12-14T10:16:44.695-08:00Eutrofització de les aigüesL'eutrofització és un procés biològic i químic que pateixen les <strong>aigües que estan estancades</strong> i no poden renovar-se freqüentment.<br /><br /><p>Aquest fenomen comença quan a l'aigua s'hi dissolen masses <strong>NO<span style="font-size:85%;">x</span></strong> (Òxids de nitrogen), unes substàncies que <strong>ajuden al creixement dels vegetals i les algues</strong>.</p><ul><li>Encara que hi ha una concentració determinada de NO<span style="font-size:85%;">x </span><span style="font-size:100%;">a les aigües gràcies als bacteris nitrificants, que utilitzant-lo de l'aire, l'adhereixen al sòl tot fent-lo soluble a l'aigua, les concentracions excessives es produeixen sovintment degut a <strong>l'afegiment d'aquesta substància per part humana</strong> amb l'objectiu de millorar l'agricultura.</span></li><li>Quan els NOx es dissolen a l'aigua, <strong>les algues poden desenvolupar-se sense problemes, creant així una densa capa superficial que impedeix l'entrada de llum.</strong></li><li>Al no poder renovar-se i no tenir llum solar en la massa d'aigua, tots els organismes autòtrofs (vegetals que necessiten la llum solar i l'oxigen per fer la fotosíntesis) moren, i en conseqüència, tots els organismes heteròtrofs que s'alimentaven d'ells.</li><li>Amb l'aparició de tanta matèria orgànica, els <strong>descomponedors aeròbics comencen a utilitzar l'oxigen</strong> per aprofitar l'aliment, però al haver-n'hi tanta, l'<strong>oxigen no tarda gaire en exhaurir-se</strong>.</li><li>Encara que ja no es pot fer res per la salut de l'aigua arribats aquest punt, <strong>els descomponedors anaeròbics</strong>, que no necessiten oxigen, substitueixen els descomponedors anteriors. I, expulsant <strong>sofre</strong>, donaran el característic <strong>to verd</strong> a l'aigua eutrofitzada.</li></ul><p align="center"><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.blogger.com/video.g?token=AD6v5dyfMEC09AhhfST_RM1XPw8_f5n0GAAF5iZ7Z2FXroaIR2sziJE-8fqbGT-uRxSEGFvfVk28PimZjER2TsgdhA' class='b-hbp-video b-uploaded' frameborder='0'></iframe></p><p align="center"></p>Víctor C. M.http://www.blogger.com/profile/16890372668706235476noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3049829498141375593.post-86673036764649238622009-11-17T10:50:00.001-08:002010-10-13T13:07:29.896-07:00Lípids: Esterificació II<strong><span style="color: #990000;">Lípids complexos</span></strong><br />
<strong>Quan un èster està format per més substàncies que àcids grassos i un alcohol, es forma un lípid</strong> <strong>complex.</strong> Aquest tindrà aquests elements segur, però també se n'hi afegiran d'altres. Els lípids complexos són sovintment anomenats<strong> lípids de membrana</strong>, ja que són els <strong>principals componedors de la membrana plasmàtica de les cèl·lules,</strong> gràcies a que formen bicapes (en les que a la part interior són hidròfobes i a l'exterior hidròfiles).<br />
<br />
Els lípids complexos els podem dividir en tres tipus bàsicament, segons la seva composició: <br />
<ul><li>Fosfoglicèrids</li>
<li>Fosfoesfingolípids</li>
<li>Glicoesfingolípids</li>
</ul>_________________________________________________________<br />
<br />
<span style="color: #990000;"><strong>FOSFOGLICÈRIDS</strong></span><br />
<span style="color: #666666;">Són <strong>dos</strong> <strong>àcids</strong> <strong>grassos</strong> units a una <strong>glicerina </strong>(dos perque la glicerina ha de tenir lliure un grup hidroxil per a poder unir-se amb un àcid fosfòric), <strong>un àcid fosfòric</strong> (grup fosfat) <strong>i un aminoalcohol</strong> (alcohol que porta el grup amino (-NH<span style="font-size: 85%;">2</span>) a la seva fòrmula).</span><br />
<br />
<span style="color: #666666;"></span><br />
<span style="color: #666666;"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5408574968454598946" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipruk0iuDfNUECH9UgRxpFP502SxKZpUNi46GdijD5UfTTpIhLUjOCQBgI7EMzwoxlkUNOSq3A0NOogdvCnzpTOfw2PYfm9qClkzbDUZjFl2hSZCy2b3M5UsIx7bt36xt0VpjnD_VRA1d0/s400/0.fosfoglicerid.bmp" style="cursor: hand; display: block; height: 136px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" /></span><br />
L'àcid fosfòric i l'aminoalcohol constitueixen la part hidròfoba (apolar) de la molècula i els dos àcids grassos la part hidròfila (polar).<br />
_________________________________________________________<br />
<strong><span style="color: #990000;">FOSFOESFINGOLÍPIDS</span></strong><br />
<span style="color: #666666;">Estan formats per un sol <strong>àcid gras</strong>, una<strong> esfiongosina</strong> (que és un aminoalcohol de cadena llarga), un <strong>grup fosfat</strong> (àcid fosfòric) i un <strong>aminoalcohol</strong>.</span><br />
<span style="color: #666666;">La<strong> ceramida</strong> està composta per l'alcohol esfingosina i l'àcid gras, que estan units per un enllaç amida (que té un grup amida <strong>-NH</strong>) pel carboni 2.</span><br />
_________________________________________________________<br />
<strong><span style="color: #990000;">GLICOESFINGOLÍPIDS</span></strong><br />
Tipus d'èsters formats per la unió d'un <strong>àcid gras</strong>, una <strong>esfingosina</strong> i un <strong>glúcid, i segons aquest els classificarem en</strong>. <em><span style="font-size: 85%;">NOTA:</span> Careixen de grup fosfat</em>. Són molt abundants a les neurones del cervell.Víctor C. M.http://www.blogger.com/profile/16890372668706235476noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3049829498141375593.post-74256905952705390452009-11-14T15:09:00.000-08:002010-10-13T13:08:05.673-07:00Lípids: Esterificació<strong><span style="color: #990000;"></span></strong><br />
<strong><span style="color: #990000;">ESTERIFICACIÓ</span></strong><br />
<br />
<div align="left">L'esterificació és el procés que uneix un àcid gras amb un alcohol. Per realitzar-la per escrit, unirem el radical hidroxil d'un àcid gras amb el d'un alcohol.Aquesta combinació dóna lloc a un éster, i com a residu a una o més molècules d'aigua, segons el nombre de OH que haguem ajuntat: </div><div align="left"></div><div align="left"></div><br />
<br />
<div align="left"></div><div align="center"><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.blogger.com/video.g?token=AD6v5dyNnonjUIVreIdQEV1AP9r0g-lwq9WJDOyWuVX_pa8E0EtBicnPkNvR8HvNsU5Yj661-tNZ4mPKik_0Of_jIQ' class='b-hbp-video b-uploaded' frameborder='0'></iframe></div><div align="left"></div><div align="left">La nomenclatura que fem servir serà: <strong>(Nom del àcid gras amb el prefix -at) de (Nom de l'alcohol seguit del sufix -il).</strong></div><div align="left">En el cas del video, per exemple, el nom de l'ester que es forma és <strong><em>Estearat de Propil</em></strong>.</div><div align="left">La següent taula recull els diferents noms dels àcids grassos a l'éster que formen, hem de recordar que només amb aquests només tenim la meitat del nom complet, doncs faltarà "de" i "nom de l'alcohol + il":</div><div align="left"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5404480686850872674" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvZKJ9Ljhai0CfoGcOMn3dkWrjMD_a0x07LbFWFKcS4ZLjW_ALFACYVBVYiKSYwdoFcclwscg-qqJqKPJgj67Cpk6wcyA71iBX9oo-MCUXQ6adzmwGvndblJTkG0-i8RX4Euykg10iQfAd/s320/Nomenclatura.bmp" style="cursor: hand; display: block; height: 202px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 320px;" />_________________________________________________________</div><div align="left"><span style="color: #990000;"><strong></strong></span></div><div align="left"><span style="color: #990000;"><strong>ESTERIFICACIÓ AMB GLICERINA</strong></span><br />
<span style="color: #990000;"></span><br />
<strong><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJoXrPJCElIaP6DpakaEjnHNCYqZfdzyxWYqqNqFjKvCo2C_nKAPoegIsspqEhj-Wvb25At-YKS0aa-mG7kdU4WEQfGeSkhaD4Uh0jDG46yy_eBC09-CqC9esfptgX-mW0Zau4rwwIdZ4A/s1600/glicerina.bmp"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5405122295548417186" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJoXrPJCElIaP6DpakaEjnHNCYqZfdzyxWYqqNqFjKvCo2C_nKAPoegIsspqEhj-Wvb25At-YKS0aa-mG7kdU4WEQfGeSkhaD4Uh0jDG46yy_eBC09-CqC9esfptgX-mW0Zau4rwwIdZ4A/s320/glicerina.bmp" style="cursor: hand; float: left; height: 147px; margin: 0px 10px 10px 0px; width: 113px;" /></a></strong> <strong>La glicerina és una molècula d'alcohol</strong> que també serveix per fer èsters. A ella s'hi poden unir <strong>fins a tres àcids grassos</strong>, siguin saturats o insaturats. La unió sempre l'anomenarem <strong>acilglicèrid </strong>però depenent de quants àcids grassos s'hi hagin unit especificarem més i els i direm <strong>monoacilglicèrids</strong> als d'un àcid gras, <strong>diacilglicèrids</strong> als de dos i <strong>triglicèrids</strong> als de tres àcids grassos.<br />
</div><span style="color: #990000;">Aleshores, segons els àcids grassos:</span><br />
<strong><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHmyeT2mR0Oxa7fXFnNm3lTKDNS5Cc954c52lbVn8k767uPfqFcwlSiwNWg3ggT-xWv5J3PwugDXe1VTUVbMewPILTwtw_ba6iC8w2AM8IK81ixlTiIGPzRAlI5g0ZABJYieLHLwZw8dBc/s1600/Acilglic%C3%A8rid.bmp"><strong><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5405122689680515538" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHmyeT2mR0Oxa7fXFnNm3lTKDNS5Cc954c52lbVn8k767uPfqFcwlSiwNWg3ggT-xWv5J3PwugDXe1VTUVbMewPILTwtw_ba6iC8w2AM8IK81ixlTiIGPzRAlI5g0ZABJYieLHLwZw8dBc/s320/Acilglic%C3%A8rid.bmp" style="cursor: hand; float: right; height: 216px; margin: 0px 0px 10px 10px; width: 271px;" /></strong></a></strong><br />
<ul><li><strong>Si tots són saturats</strong>: a temperatura ambient són sòlids i reben el nom de <strong>sèu</strong>. </li>
<li><strong>Si com a mínim tenen un àcid gras insaturat</strong>: a temperatura ambient són líquids i reben el nom d'<strong>oli</strong>.</li>
<li><strong>Si els àcids grassos que tenen són de cadena curta</strong>: a temperatura ambient són semisòlids i reben el nom de <strong>mantega</strong>.</li>
</ul><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify">Els acilglicèrids amb un o dos àcids grassos (monoacilglicèrids i diacilglicèrids), tenen polaritat feble degut als <strong>radicals hidroxil (OH)</strong> que deixen lliures a la glicerina. Els triglicèrids, al no deixar-los, no tenen polaritat i per això són anomenats <strong>greixos neutres.</strong></div><div align="justify"><strong>Els acilglicèrids també poden saponificar-se.</strong> <em>Veure Lípids: Saponificació</em></div>_________________________________________________________<br />
<br />
<br />
<div align="justify"><strong><span style="color: #990000;"></span></strong></div><strong><span style="color: #990000;">ESTERIFICACIÓ AMB UN ALCOHOL MONOVALENT DE CADENA LLARGA</span></strong><br />
<div align="justify">Quan esterifiquem un sol <strong>àcid gras amb un alcohol monovalent de cadena llarga</strong>, </div><div align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBe82d41AiTdGwCkmbeQ8iuX3ejN1Wx361XneYy_cTNpTs9vuuT0_YpRL6WRo3A9eR5i4tqETfPnax_b2Pa6ECCrChld3dMP4pdimlSdoOLpmBsDTWcxzm57lfCLQQi56fH2UwYRxXXcJ_/s1600/Alcohol+monovalent+de+cadena+llarga.bmp"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5405142639796396322" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBe82d41AiTdGwCkmbeQ8iuX3ejN1Wx361XneYy_cTNpTs9vuuT0_YpRL6WRo3A9eR5i4tqETfPnax_b2Pa6ECCrChld3dMP4pdimlSdoOLpmBsDTWcxzm57lfCLQQi56fH2UwYRxXXcJ_/s320/Alcohol+monovalent+de+cadena+llarga.bmp" style="cursor: hand; height: 46px; width: 129px;" /></a></div><div align="justify"><strong>Obtenim</strong> un cèrid (<strong>una cera</strong>). Són útils perquè <strong>impermeabilitzen la superfície</strong> on es troben.</div><div align="justify"><span style="font-size: 85%;"><strong>EXPLICACIÓ</strong>:</span> La zona hidròfila de les ceres, la que es veu atreta per l'aigua, que és el grup COOH de l'àcid gras, és molt petita i el seu efecte es veu àmpliament disminuït per la llarga cadena hidròfoba de l'alcohol i també per l'àcid gras, que repulsen l'aigua. Per això, ja que no es dissolen en aigua de cap manera, serveixen per impermeabilitzar.</div>Víctor C. M.http://www.blogger.com/profile/16890372668706235476noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3049829498141375593.post-26573039311247975432009-11-13T14:02:00.000-08:002010-10-14T14:47:46.444-07:00Lípids: Àcids grassos II<strong><span style="color: #990000;"></span></strong><br />
<strong><span style="color: #990000;">ELS ÀCIDS GRASSOS SATURATS</span></strong><br />
<br />
Els anomenem <strong>àcids grassos saturats</strong> degut a la <strong>forma dels seus enllaços</strong>: <strong>No tenen cap enllaç covalent, són tots iònics</strong>: Un enllàç covalent és com un enllaç doble: l'àtom que el fa servir utilitza dues unions en lloc d'una per ajuntar-se amb un altre àtom, llavors, com que cada element només es pot combinar amb un número màxim d'unions, <strong>amb un enllàç covalent, un element mai s'unirà amb els màxims elements que pugui</strong>. Classifiquem els àcids grassos que només tenen enllaços iònics com a saturats perquè <strong>s'han unit als màxims àtoms als que podien fer-ho</strong>.<br />
<br />
<ul><li><div align="justify">Posseeixen una cadena lineal (recta, sense angles) perque <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjofqgY24CUuLkwCVN6MqP-kNlYAu4ae2LZBnT6C6566kPwXxi51owQm1GGezw3xQAlNmIyHRievjOsZEejNTwKVLovumYD_dd5qZ8_5chz6y4BBOfO9KpFmzu1ndjjfpW4j5eKf-dCbmbz/s1600-h/%C3%80cid+gras+saturat.bmp"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5404363223310030082" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjofqgY24CUuLkwCVN6MqP-kNlYAu4ae2LZBnT6C6566kPwXxi51owQm1GGezw3xQAlNmIyHRievjOsZEejNTwKVLovumYD_dd5qZ8_5chz6y4BBOfO9KpFmzu1ndjjfpW4j5eKf-dCbmbz/s320/%C3%80cid+gras+saturat.bmp" style="cursor: hand; float: right; height: 320px; margin: 0px 0px 10px 10px; width: 203px;" /></a><strong>no tenen cap enllaç covalent</strong>. </div></li>
<li><div align="justify">Aquesta estructura, recta, fa que es puguin disposar d'una manera molt ordenada i que hi puguin arribar a actuar les <strong>forces de Van der Waals</strong>, i així resistir més a la calor sense fondre's. Per tant, <strong>els àcids grassos saturats tenen punts de fusió alts</strong>, arribant a superar els 60ºC, ja que per a trencar tots els enllaços que es formen cal molta energia. </div></li>
<li><div align="justify">Quasi sempre sens presentaran amb estat sòlid.</div></li>
</ul><span style="color: #990000;">EXEMPLES D'ÀCIDS GRASSOS SATURATS:</span><br />
<br />
<div align="justify">Per a saber la fórmula dels següents àcids hem de <strong>substituïr la "n" de la fórmula general</strong>, pel número següent, com podem veure sempre és parell:</div><br />
<div align="center"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5403713488896988322" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHnH6ysv6qxIPt-2vMHEo7imkhvfBr1oCqrphcSMX2kAsh-ufVXqBdmbj4cESaVseBML5c8Wn2gUK40nniE_KKV_G0GRlQmlPgV2ryDY1DpqAjhN-OyVZblsjKb2o9Dae56c5BqhfO7SDI/s320/A.G.Insaturats..bmp" style="cursor: hand; display: block; height: 117px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 208px;" /></div>_________________________________________________________<br />
<br />
<br />
<br />
<strong><span style="color: #990000;">ELS ÀCIDS GRASSOS INSATURATS</span></strong><br />
<br />
<span style="color: black;">Com ja hem dit abans, aquests àcids grassos no tenen tots els enllaços iònics i per tant, no estiguin saturats.<br />
Segons el nombre d'enllaços covalents els anomenarem: </span><br />
<ul><li><span style="color: black;"><strong>Monoinsaturats</strong>: Tenen 1 enllaç covalent.</span></li>
<li><span style="color: black;"><strong>Poliinsaturats:</strong> Tenen més d'un enllaç covalent.</span></li>
</ul><span style="color: black;">CARACTERÍSTIQUES DELS ÀCIDS GRASSOS INSATURATS</span><br />
<span style="color: black;"><br />
</span><br />
<ul><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJdpm6LbNqg_NGPkGrKSphWx4Z4YKklLtA5-6Hc88dCiFauDf9y2CQWtRIw4z3vBpJ88PsxF6Z-ZiQfy_WlKjH4kHRPLlzTpUBS0yxETNTbi2hRDJWqiK0A-CjEP3pwZ9QVhZicDrN2L_5/s1600-h/%C3%80cid+gras+insaturat.bmp"><span style="color: black;"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5404364398183125090" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJdpm6LbNqg_NGPkGrKSphWx4Z4YKklLtA5-6Hc88dCiFauDf9y2CQWtRIw4z3vBpJ88PsxF6Z-ZiQfy_WlKjH4kHRPLlzTpUBS0yxETNTbi2hRDJWqiK0A-CjEP3pwZ9QVhZicDrN2L_5/s320/%C3%80cid+gras+insaturat.bmp" style="cursor: hand; float: right; height: 320px; margin: 0px 0px 10px 10px; width: 166px;" /></span></a><span style="color: black;"> </span>
<li><span style="color: black;">La <strong>presència d'aquests enllaços covalents doblega la estructura de la molècula</strong>, tot formant angles amb els vèrtex a les dobles unions.</span></li>
<li><span style="color: black;">Aquests angles fan que la molècula <strong>no sigui totalment recta o lineal</strong> (com passa amb els àcids grassos saturats). Al tenir aquesta forma no es poden ajuntar i ordenar tant bé com els saturats i per tant <strong>les forces de Van der Waals no hi actuen</strong>.</span></li>
<li><span style="color: black;">Si no hi ha forces de Van der Waals, per fondre'ls ja no cal trencar aquests enllaços tant forts, i el seu punt de fusió és molt baix: En conseqüència sempre els trobarem en forma d'olis en condicions normals (25ºC).</span></li>
</ul><span style="color: black;">ÀCIDS GRASSOS ESSENCIALS</span><br />
<span style="color: black;">Encara que <strong>no tots els àcids grassos insaturats són essencials</strong>, els destaquem aquí perque tenen importància vital en un organisme. Els anomenem essencials perquè <strong>no es poden obtenir a partir d'altres àcids grassos ni a partir de la hidròlisi</strong>: S'han de consumir. Els posem en aquest apartat perquè tots tres són insaturats:</span><br />
<span style="color: black;"><br />
</span><br />
<ul><li><span style="color: black;"><strong>Àcid linoleic:</strong> Poseeix 2 enllaços covalents</span></li>
<li><span style="color: black;"><strong>Àcid linolènic:</strong> Poseeix 3 enllaços covalents</span></li>
<li><span style="color: black;"><strong>Àcid araquidònic:</strong> Poseeix 4 enllaços covalents</span></li>
</ul><span style="color: black;">A més a més també podríem especificar més, ja que tots ells són poliinsaturats.</span><br />
<span style="color: black;"><br />
</span><br />
<span style="color: black;">Cal dir que també són <strong>omega-3 </strong>i <strong>omega-6.</strong></span><br />
<br />
<div style="text-align: right;"><em><a href="http://lallardelestudiant.blogspot.com/2009/11/lipids-acids-grassos-iii-esterificacio.html">►Esterifiquem?</a></em></div>Víctor C. M.http://www.blogger.com/profile/16890372668706235476noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3049829498141375593.post-4788770090191705522009-11-11T13:30:00.000-08:002010-10-14T14:49:08.390-07:00Lípids: Àcids grassos I<strong><span style="font-size: 85%;">DEFINICIÓ:</span></strong> Els lípids són un grup de biomolècules insolubles en dissolvents polars (com l'aigua), i per tant, solubles en dissolvents apolars.<br />
<br />
<div align="justify"><strong><span style="color: #990000;"></span></strong></div><div align="justify"><strong><span style="color: #990000;">ELS ÀCIDS GRASSOS</span></strong> </div><div align="justify"><span style="color: black;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuF8dxgYsmTZXLNMDrfPb5ghhow2IXHWZbc_nDlA7MfwRHa4an5PLROytTQQ50G7P8-92n2hujUDuUcCU4hZTM_b-TYUKVrU0qnGR17rbcSvp-ecmMspAKoBmL5w4MBV8A2Qa_2xrLXpHN/s1600-h/F%C3%B3rmula+%C3%80cid+gras.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5403370646233793330" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuF8dxgYsmTZXLNMDrfPb5ghhow2IXHWZbc_nDlA7MfwRHa4an5PLROytTQQ50G7P8-92n2hujUDuUcCU4hZTM_b-TYUKVrU0qnGR17rbcSvp-ecmMspAKoBmL5w4MBV8A2Qa_2xrLXpHN/s320/F%C3%B3rmula+%C3%80cid+gras.jpg" style="cursor: hand; float: left; height: 100px; margin: 0px 10px 10px 0px; width: 241px;" /></a><span style="color: #333333;">Són molècules formades per una cadena alifàtica hidrocarbonatada: una llarga cadena</span><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEib_Jq7L0A8VqioBmHwOs1Ch3kefnOTVy19fC0kDasEdgrFT1TZIQZ9pPi0jJKCQZ5KEqaQMOUuYBfnQgMaO4ktET7xErIy6mxCddfJ_4J997mw9yTSDi46YVBbDNWqzLD9IyXpXZ6tBkaE/s1600-h/F%C3%B3rmula+%C3%80cid+gras.jpg"></a></span><span style="color: #333333;"> de -CH2-CH2-CH2- seguida d'un grup carboxil (COOH). Encara que omitint els tipus de enllaços, la seva <strong>fórmula general</strong> és la de l'imatge, on "<strong>n</strong>" sempre serà parell.</span></div><span style="color: #990000;"></span><br />
<div align="left"><span style="color: #990000;"></span></div><div align="left"><span style="color: #990000;"></span></div><div align="left"><span style="color: #990000;"></span></div><div align="left"><span style="color: #990000;">LES PROPIETATS FÍSIQUES QUE TENEN SÓN:</span> </div><ul><li><div align="justify">Són insolubles degut a que <strong>la seva zona hidròfila</strong> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsmp1DAPhhAr2W-7-_N2IrMr6y8lCiA_EzXiP99jc9Lz1s-MVIBkt4K_7Z_VV1VPvI-FXfA57cLRDP1KJvdxMo5JTd_oNWFkFqOl4BRscrHOJgRtfy-dFnggwaQX-wPrC3NyD0gzAKrOXm/s1600-h/F%C3%B3rmula+%C3%80cid+zona+hidr%C3%B2fila.bmp"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5403370185672236274" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsmp1DAPhhAr2W-7-_N2IrMr6y8lCiA_EzXiP99jc9Lz1s-MVIBkt4K_7Z_VV1VPvI-FXfA57cLRDP1KJvdxMo5JTd_oNWFkFqOl4BRscrHOJgRtfy-dFnggwaQX-wPrC3NyD0gzAKrOXm/s320/F%C3%B3rmula+%C3%80cid+zona+hidr%C3%B2fila.bmp" style="cursor: hand; float: right; height: 102px; margin: 0px 0px 10px 10px; width: 241px;" /></a>(el grup hidroxil) <strong>és massa "petita" en comparació a la llarga cadena alifàtica</strong>, que, al ser molt més "gran", <strong>fa que considerem tots els àcids grassos insolubles</strong>, encara que siguin una "miqueta" solubles.</div></li>
<li><div align="justify">Ara bé, quan aquests àcids grassos reaccionen amb una base <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGU_GkBWygl_tFRKJw6vnueWHSsaVhNj-iqFlCZy2-n1Dc7mTFJmgPQf0Wg9pScyRlZWjxcv2mQUrde-8o886oMQMJp518jrurHAzyCkUgxTgOQC9PRBa9YNz5wZTa_ipgchVJcQBXBRon/s1600-h/F%C3%B3rmula+SAB%C3%93.bmp"></a>forta (normalment NaOH o KOH), ja ho veurem més endavant, perden l'hidrogen del grup hidroxil i es converteixen en una molècula potencialment amfipàtica: <strong>el sabó</strong>, que <strong>tindrà una zona molt hidròfila i una zona hidròfoba, amb elles, formarà les micel·les.</strong></div></li>
</ul><div align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdavob_jeVjZY_PKEtQK6nAdL7uIh-BLATYBmYskVP7QconplKhRxm2YtJopDZPFpdgtZOvtx7cFE1O2ecjaHFQfCYgrajxMEOjvYg9LKu0LFrzoO99ZHO1_lrJyOKY_GdFFYTc9dLPV6N/s1600-h/F%C3%B3rmula+SAB%C3%93.bmp"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5403371738998002290" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdavob_jeVjZY_PKEtQK6nAdL7uIh-BLATYBmYskVP7QconplKhRxm2YtJopDZPFpdgtZOvtx7cFE1O2ecjaHFQfCYgrajxMEOjvYg9LKu0LFrzoO99ZHO1_lrJyOKY_GdFFYTc9dLPV6N/s320/F%C3%B3rmula+SAB%C3%93.bmp" style="cursor: hand; height: 98px; width: 320px;" /></a></div><ul><li><div align="justify"><strong>En les micel·les, les cadenes alifàtiques, hidròfobes, s'uniran entre si per evitar el contacte amb l'aigua. formant estructures esfèriques.</strong> Aquestes, si a dins contenen un lípid, tindran un efecte emulsionant. Per contrari, si contenen aire, tindran un efecte escumós. Com podem veure en la imatge anterior, al voltant de les esferes de micel·les, hi trobarem un cúmul de Na o K, segons la base que haguem utilitzat per fer el sabó.</div><div align="center"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5403684023771964418" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgt1-rg6JkqtdLDxAkhqHkMtPOUuFDI3rHAcSMaoCen7CBY1h9sHSzXlUSZ8mWof1JfVb-BK0BAp3wIl0EzOmZOk13U_xqs-hPf3ssa10fqPlToo04ZJkmDT7NQWsCerEEYzvCReEM0PQ48/s320/micel%C2%B7la+real.bmp" style="cursor: hand; display: block; height: 209px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 243px;" /></div></li>
</ul><div align="justify">Podem dividir-los en dos grups diferents <strong>segons els enllaços de la seva fórmula</strong>: <strong>Àcids grassos saturats</strong> (on tota la cadena alifàtica està unida per enllaços simples) i en<strong> àcids grassos insaturats</strong> (on almenys tindràn un enllaç covalent).</div><div align="justify"><br />
</div><div style="text-align: right;"><em><a href="http://lallardelestudiant.blogspot.com/2009/11/lipids-acids-grassos-ii.html">►Continuem?</a></em></div>Víctor C. M.http://www.blogger.com/profile/16890372668706235476noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3049829498141375593.post-76612532444980039712009-10-08T13:53:00.000-07:002010-10-13T13:06:46.247-07:00Glúcids: Monosacàrids III<span style="color: #990000;"><strong><em>LA CICLACIÓ:</em></strong></span><br />
<span style="color: #666666;">Fins ara, tots els monosacàrids que hem vist, els hem presentat en forma lineal. Pero a la realitat tendeixen a formar cercles per trobar més estabilitat.</span><br />
<strong></strong><br />
<ul><li><strong>Els únics monosacàrids que formen un cercle són</strong> els més grans que coneixem: <strong>les pentoses i les hexoses. </strong></li>
<li>Al paper dibuixats, ens quedaràn com a pentagons (que anomenarem <strong>furans</strong>) o hexàgons (que anomenarem <strong>pirans</strong>). Això no depèn de si són pentoses o hexoses, sinó del grup al que pertanyen: <strong>Pirà les aldoses, furà les cetoses. </strong></li>
</ul>Els passos per a formar la forma cíclica del monosacàrid que volem són diferents:<br />
<em><span style="color: #990000;"><strong></strong></span></em><br />
<em><span style="color: #990000;"><strong></strong></span></em><br />
<em><span style="color: #990000;"><strong></strong></span></em><br />
<em><span style="color: #990000;"><strong>Formar una piranosa...</strong></span></em><br />
<em><span style="color: #990000;">...a partir d'una <strong>hexosa</strong>.</span></em><br />
Ha de ser un monosacàrid hexosa i del grup aldosa.<br />
Els passos que seguirem seràn:<br />
<ol><li><strong>Girar el monosacàrid</strong>: passar-lo de forma vertical a forma horitzont<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6zdo9L9kv2GYKOnJkzn_1pgr_5BZ5qLbtiIzUIKGpStnfhwxb624g6SEe6pihRuES9NKBQ9cQcNLBE-Oqvh5bkPiDlg59XZo-J2zPywYEeB5EoyrwSN53t19lGK1m5QM4rjKfpBymHcgc/s1600-h/glucosa13.bmp"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5391725783580928802" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6zdo9L9kv2GYKOnJkzn_1pgr_5BZ5qLbtiIzUIKGpStnfhwxb624g6SEe6pihRuES9NKBQ9cQcNLBE-Oqvh5bkPiDlg59XZo-J2zPywYEeB5EoyrwSN53t19lGK1m5QM4rjKfpBymHcgc/s320/glucosa13.bmp" style="cursor: hand; float: right; height: 189px; margin: 0px 0px 10px 10px; width: 200px;" /></a>al.</li>
<li>El procediment següent serà ajuntar el glúcid com si fos una joguina pels dos extrems. Hem d'observar que la part de la dreta del monosacàrid vertical quedarà a dins, la de l'esquerra a fora.</li>
<li><strong>Començarem per escriure els 5 primers carbonis, per ordre</strong>, als vertex de l'hexàgon amb l'ordre com estàn a l'imatge.</li>
<li>Segons entrin o no a dins l'hexàgon <strong>els anirem disposant lligats als carbonis</strong> <strong>dels que pertanyen.</strong></li>
<li><strong>Afegirem el sisè i últim carboni</strong> amb la seva fórmula (<strong>CH<span style="font-size: 85%;">2</span>OH</strong>).</li>
<li>Per obtenir l'α i la β només caldrà ajuntar l'hidrogen del penúltim carboni amb l'oxigen del primer. Les dues combinacions seràn:<strong> α si l'OH està a baix</strong> (oposat al carboni 5), <strong>β si l'OH està a dalt</strong> (en línia amb el carboni 5).</li>
</ol>En aquest video es poden observar molt bé els passos a seguir per ciclar la D-Manosa, una hexosa del grup aldèhid. Els nombres amb vermell són els nombres dels carbonis, que estàn marcats així per diferenciar-los dels subíndexs de les fórmules.<br />
<div align="center"><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.blogger.com/video.g?token=AD6v5dxcgNpixQOij1rBz8-X-iwAbVU_goeNYSFvwcSVc5-faaCUdu4q5sRhvWLgbQ3mFsQ4KaA48PKXy0sxYEFOYQ' class='b-hbp-video b-uploaded' frameborder='0'></iframe></div>_________________________________________________________<br />
<br />
<br />
<em><strong><span style="color: #990000;">Formar una furanosa...</span></strong></em><br />
<br />
<em><span style="color: #990000;">...a partir d'una <strong>hexosa</strong>.</span></em><br />
<br />
Ha de ser un monosacàrid hexosa i del grup cetosa.<br />
Els passos que seguirem seràn:<br />
<br />
<ol><li><strong>Girar el monosacàrid:</strong> passar-lo de forma vertical a forma horitzont<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6zdo9L9kv2GYKOnJkzn_1pgr_5BZ5qLbtiIzUIKGpStnfhwxb624g6SEe6pihRuES9NKBQ9cQcNLBE-Oqvh5bkPiDlg59XZo-J2zPywYEeB5EoyrwSN53t19lGK1m5QM4rjKfpBymHcgc/s1600-h/glucosa13.bmp"></a>al.</li>
<li>El procediment següent serà ajuntar el glúcid com si fos una joguina pels dos extrems. Hem d'observar que la part de la dreta del monosacàrid vertical quedarà a dins, la de l'esquerra a fora.<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2VTAWEptIFnQ_rzoEC7giEgutwpviuyNVuRGDfSAb0hWkE_YcqMU-2o_tjHArHwT7qtALeCtvd3BW5DFq4lV8a6ZRUb6GkV2QV9k3OCMnoT-VORkqj9_JZ2RtPd0MREQfgEwtd8R0mhZ-/s1600-h/fructosa7.bmp"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5393573998922423954" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2VTAWEptIFnQ_rzoEC7giEgutwpviuyNVuRGDfSAb0hWkE_YcqMU-2o_tjHArHwT7qtALeCtvd3BW5DFq4lV8a6ZRUb6GkV2QV9k3OCMnoT-VORkqj9_JZ2RtPd0MREQfgEwtd8R0mhZ-/s320/fructosa7.bmp" style="cursor: hand; float: right; height: 186px; margin: 0px 0px 10px 10px; width: 205px;" /></a></li>
<li><strong>Començarem per escriure els 5 primers carbonis, per ordre</strong>, als vèrtex del pentàgon amb l'ordre com estàn a l'imatge. El vèrtex superior el formarem a partir del cinquè carboni.</li>
<li>Segons entrin o no dins del pentàgon <strong>els anirem disposant lligats als carbonis dels que pertanyen.</strong></li>
<li>Després <strong>afegirem el sisè i últim carboni</strong> amb la seva fórmula (<strong>CH2OH</strong>).</li>
<li>Per obtenir l'α i la β només caldrà ajuntar l'hidrogen del penúltim carboni amb l'oxigen del segon. Les dues combinacions seràn: <strong>α si l'OH està a baix</strong> (oposat al carboni 5), <strong>β si</strong> <strong>l'OH està a dalt</strong> (en línia amb el carboni 5).</li>
</ol>En aquest video es poden observar molt bé els passos a seguir per ciclar la D-Fructosa una hexosa del grup cetona. Els nombres amb vermell són els nombres dels carbonis, que estan marcats així per diferenciar-los dels subíndexs de les fórmules.<br />
<div align="center"><br />
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.blogger.com/video.g?token=AD6v5dy3WiA_-bpEw5Rrtym5tcdZu07qmNMbvUO67I4n1OopUtSBQDNoPEWVegVp8-6nOsfe4WQKN9iinBoxeF5s' class='b-hbp-video b-uploaded' frameborder='0'></iframe></div><br />
<br />
<em><span style="color: #990000;">...a partir d'una <strong>pentosa.</strong></span></em><br />
Ha de ser un monosacàrid pentosa i del grup cetosa.<br />
Els passos que seguirem seràn: <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxbdTuHJ49mvyUWCzkzj_GvdMZRTlH8mJaNbabRCTstmlMt7X1kOCVJGNYPypHmBTeQJpY4FBjnSrDOwFWKKv009tAlx_myRGhRykSvQMNTGi1-SiXOUbUkaBK5BveHihbMgeSxlPn1kR5/s1600-h/xilosa15.bmp"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5398493829272426658" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxbdTuHJ49mvyUWCzkzj_GvdMZRTlH8mJaNbabRCTstmlMt7X1kOCVJGNYPypHmBTeQJpY4FBjnSrDOwFWKKv009tAlx_myRGhRykSvQMNTGi1-SiXOUbUkaBK5BveHihbMgeSxlPn1kR5/s200/xilosa15.bmp" style="cursor: hand; float: right; height: 91px; margin: 0px 0px 10px 10px; width: 100px;" /></a><br />
<ol><li><strong>Girar el monosacàrid</strong>: passar-lo de forma vertical a forma horitzont<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6zdo9L9kv2GYKOnJkzn_1pgr_5BZ5qLbtiIzUIKGpStnfhwxb624g6SEe6pihRuES9NKBQ9cQcNLBE-Oqvh5bkPiDlg59XZo-J2zPywYEeB5EoyrwSN53t19lGK1m5QM4rjKfpBymHcgc/s1600-h/glucosa13.bmp"></a>al.</li>
<li><strong>Desglosarem la fòrmula del cinquè carboni</strong> en dos hidrogens i un grup alcohol.</li>
<li>El procediment següent serà <strong>ajuntar el glúcid com si fos una joguina pels dos extrems</strong>. Hem d'observar que la part de la dreta del monosacàrid vertical quedarà a dins, la de l' esquerra a fora.<img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5398485406527466002" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgk39OfuVyYU2Yi84NsRdcRBlYwF0CHP8eYnU32cuY3GZ5cu54c2mk4Fr1hHmK0yoYh2oF4-_-3bVhPrNT21zMpRygElCsEcZKwzml4z-k9kQfUj6m1sZLGyKR1AO3Kq6K5GSS4-cBT13ZP/s200/xilosa17c.bmp" style="cursor: hand; float: right; height: 181px; margin: 0px 0px 10px 10px; width: 184px;" /></li>
<li><strong>Començarem per escriure els 5 carbonis, per ordre</strong>, als vèrtex del pentàgon amb l'ordre com estàn a l'imatge. El vèrtex superior el formarem a partir del cinquè carboni.</li>
<li>Segons entrin o no dins del pentàgon els anirem disposant lligats als carbonis dels que pertanyen.</li>
<li>Per obtenir l'α i la β només caldrà ajuntar l'hidrogen del penúltim carboni amb l'oxigen del segon. Les dues combinacions seràn: <strong>α si l'OH està a baix (oposat al carboni 5), β si l'OH està a dalt (en línia amb el carboni 5). </strong></li>
</ol>En aquest video es poden observar molt bé els passos per a conseguir per ciclar la D- Ribulosa, una pentosa del grup cetona. Els nombres amb vermell són els nombres dels carbonis, que estan marcats així per diferenciar-los dels subíndexs de les fórmules. <br />
<div align="center"><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.blogger.com/video.g?token=AD6v5dzTLr2tmc5T4Ktev0p78gDmwAWIEHnwSGcHpPWpObDODbpYtMvijalb9VexwU1S3feBbVaObS0UOtpFgSo9wA' class='b-hbp-video b-uploaded' frameborder='0'></iframe></div>Víctor C. M.http://www.blogger.com/profile/16890372668706235476noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-3049829498141375593.post-87629837605495940032009-10-03T07:03:00.001-07:002010-10-13T13:05:07.710-07:00Glúcids: Monosacàrids II<strong><em><span style="color: #990000;">1L'ESTRUCTURA</span></em></strong><br />
L'estructura d'un monosacàrid la dibuixarem sempre de la mateixa manera:<br />
<br />
<div align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDWGQ3nCUABiy3wOA6z_FuW9uDqW-U_fBEt75sjzHN5IgT6YO0FZ1COq_bXi8pXIpGRN2sUCe1CVdQDRBSRbVAyJu9jWT3MrhMv0ZjsyLJaCwDC8U4-GklvAjhePtD_WsRuFoB9QDZBZlx/s1600-h/glucosa5.bmp"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5390695955902146674" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDWGQ3nCUABiy3wOA6z_FuW9uDqW-U_fBEt75sjzHN5IgT6YO0FZ1COq_bXi8pXIpGRN2sUCe1CVdQDRBSRbVAyJu9jWT3MrhMv0ZjsyLJaCwDC8U4-GklvAjhePtD_WsRuFoB9QDZBZlx/s320/glucosa5.bmp" style="cursor: hand; height: 301px; width: 162px;" /></a></div><ul><li>En aquest cas, aquesta és la fórmula de la glucosa-D (<span style="font-size: 130%;">C</span><span style="font-size: 78%;">6</span><span style="font-size: 130%;">H</span><span style="font-size: 85%;">12</span><span style="font-size: 130%;">O</span><span style="font-size: 78%;">6</span>). <strong>Podem observar</strong> que:<br />
<strong>A l'estructura</strong> que el representa <strong>s'hi poden observar</strong> 6 carbonis, <strong>el doble d'hidrògens</strong>, 12, i 6 oxígens. <em>Cal destacar que només hi ha un àtom d'oxigen al enllaç doble, doncs la manera de representar aquest enllaç (amb dues barres) pot provocar un error d'interpretació si no es coneix.</em></li>
<li><div align="justify"><strong>Cada Carboni dels sis s'enllaça amb quatre braços</strong> (4 barres) (el primer carboni en fa servir dos per l'oxigen. Aquests braços s'anomenen radicals. Si un Carboni fa servir dos enllaços per un radical o per a dos o més radicals iguals, aquest carboni es simètric. <strong>Quan no en tingui cap igual, </strong>que és el que passa amb més frequència, <strong>l'anomenarem assimètric</strong>, i produirà una desviació en la llum que l'atravessi que estudiarem més tard. </div></li>
<li><div align="justify"><strong>Els radicals dels pols (el de dalt i el de baix) són els característics del grup. </strong>Aldèhid en aquest cas.</div></li>
<li><div align="justify"><strong>Els radicals del mig sempre són (H) o (OH) i sempre van en parelles</strong>. La O de l'OH sempre és la més pròxima a la barra que l'uneix amb el carboni.</div></li>
</ul><div align="justify">Que podem deduir si no sabem quina mol·lècula és: </div><ul><li><strong>Com que té</strong> 6 Carbonis és una hexosa.</li>
<li><div align="justify"><strong>Ja que presenta al principi la fórmula dels</strong> Aldèhids és una aldosa.</div></li>
<li><div align="justify"><strong>Té l'últim OH a</strong> la dreta, <strong>el seu nom serà seguit de</strong> -D. <span style="font-size: 85%;"><span style="font-size: 100%;">En el cas de que el tingués a la esquerra sería (-L). </span><em>NEMOTÈCNICA: <strong>D</strong> "dreta" o bé: <strong>L </strong>"left".</em></span></div></li>
</ul>Tot i així, no podrem deduir gaire cosa més, doncs aquestes estructures s'han de memoritzar. No podem saber el nom del glúcid que ens mostren (si és glucosa, galactosa, ribosa, eritrulosa...) si abans no ho hem memoritzat la fórmula de la seva estructura, i això a la llarga és necessari fer-ho.<br />
<br />
<br />
<strong><span style="color: #990000;"><em>COMPARACIONS ENTRE ESTRUCTURES:</em></span></strong><br />
<span style="color: #990000;"><span style="color: black;">També hi han termes que ens ajuden a relacionar més fàcilment les característiques semblants que posseeixen diversos monosocàrids:</span></span><br />
<br />
<strong>Estereometries:</strong> Com hem vist abans, a l'estructura dels monosacàrids hi podem observar diferents radicals, segons com estiguin orientats els "radicals del mig" obtindrem substàncies molt diferents. <strong>Una estereoisometría és la relació que tenen dos monosacàrids</strong> del mateix grup (aldèhids o cetoses) i amb el mateix nombre de carbonis (trioses, tetroses, pentoses, hexoses o heptoses) <strong>en la que la única diferència que existeix és la orientació dels seus "radicals del mig" ja siguin tots cambiats o només uns quants d'ells.</strong> Les diferents possibilitats que ens podrem trobar seràn...<br />
<br />
<div align="justify"><em><strong>1. Que els monosacàrids tinguin de diferència un radical.</strong></em> </div><ul><li>Aquests els anomenarem diastereoisòmers. Poden tenir un o més dels radicals centrals canviats de posició, pero no tots:</li>
</ul><div align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrEhPhootx2aOk1sZMtjiylyb-0xdRiWKsKYG7Bcwa1FTltcXCoQsHRIxRYNTFoUYzre3XN89_BVFIx2WbEerkVN3fZYMToPUb0vtKZyEhYU38MYrb9yLn0iWmYvKDa_6qAloc6qzbaSB0/s1600-h/glucosa6.bmp"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5390350820738921010" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrEhPhootx2aOk1sZMtjiylyb-0xdRiWKsKYG7Bcwa1FTltcXCoQsHRIxRYNTFoUYzre3XN89_BVFIx2WbEerkVN3fZYMToPUb0vtKZyEhYU38MYrb9yLn0iWmYvKDa_6qAloc6qzbaSB0/s320/glucosa6.bmp" style="cursor: hand; height: 151px; width: 110px;" /></a> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9QTb9u0fxUjILvEMrUvCLtg7x0GolalhYddZTswGeZEAyia6VJmfyhH3BzgKXjzZEXS62VPjNH0u2LxYjrufO14mG6IOFZ3JcocBlluvuUtKC3HguS-bxhXA9DgB5M7Y3lXhe4ivNuNPw/s1600-h/glucosa8.bmp"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5390350958250109890" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9QTb9u0fxUjILvEMrUvCLtg7x0GolalhYddZTswGeZEAyia6VJmfyhH3BzgKXjzZEXS62VPjNH0u2LxYjrufO14mG6IOFZ3JcocBlluvuUtKC3HguS-bxhXA9DgB5M7Y3lXhe4ivNuNPw/s320/glucosa8.bmp" style="cursor: hand; height: 151px; width: 110px;" /></a></div>Les variants D i L (segons la posició de l'OH del penúltim Carboni) són diastereoisomers entre si.<br />
<br />
<br />
<em><strong>2. Que els monosacàrids tinguin de diferència la posició de tots els radicals.</strong></em><br />
<ul><li>Aquests els anomenarem enantioisòmers. Tindràn tots els radicals girats i podrem veure com un sembla la imatge reflectida en un mirall de l'altre, per tant, cada monosacàrid només podrà tenir un enantioisòmer.</li>
</ul><div align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrsWkWzZDGjxrQWDPWma2JOzMqi-n5VTHUI8t2op8cTXv92wBlelDKbVSrBPVQA5YL2KOt7fRphpYi4eATqMP3Perc1Mq37daPVTilIf8C8pKkGyxFuGsr3jHrEyKkl8llerfUlbI72vmt/s1600-h/glucosa9.bmp"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5390711860005974690" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrsWkWzZDGjxrQWDPWma2JOzMqi-n5VTHUI8t2op8cTXv92wBlelDKbVSrBPVQA5YL2KOt7fRphpYi4eATqMP3Perc1Mq37daPVTilIf8C8pKkGyxFuGsr3jHrEyKkl8llerfUlbI72vmt/s320/glucosa9.bmp" style="cursor: hand; height: 166px; width: 92px;" /></a> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0XgPQmX1-2tp_y8kaEWRd1pXv8F_Y0b4zMa74uZ4q_lxWbxYU0ZtWuB3D7Ba-KIibJZMoN3jGPW9SK0kFpG0WMo_6Hkr8tvgVRrq2wDLT5ATvbXjl-X73W1Tn-_JUpaQLZ3xiavXCD0Rm/s1600-h/glucosa10.bmp"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5390712045323826402" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0XgPQmX1-2tp_y8kaEWRd1pXv8F_Y0b4zMa74uZ4q_lxWbxYU0ZtWuB3D7Ba-KIibJZMoN3jGPW9SK0kFpG0WMo_6Hkr8tvgVRrq2wDLT5ATvbXjl-X73W1Tn-_JUpaQLZ3xiavXCD0Rm/s320/glucosa10.bmp" style="cursor: hand; height: 166px; width: 90px;" /></a></div>Víctor C. M.http://www.blogger.com/profile/16890372668706235476noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3049829498141375593.post-4195273098169705992009-10-02T11:37:00.000-07:002010-10-13T13:05:40.438-07:00Glúcids: Monosacàrids I<div style="text-align: left;">Els glúcids són compostos biològics. Els més simples que podrem trobar seran els monosacàrids, abans</div><div style="text-align: left;">però, estaria bé saber quines són les propietats observables d'aquests:</div><span style="color: #990000; font-size: 85%;"><strong><span style="color: #990000;">PROPIETATS FÍSIQUES:</span></strong></span><br />
Són <strong>sòlids</strong>, <strong>cristal·lins</strong>, <strong>blancs</strong> i de <strong>gust dolç</strong>. Com que els seus radicals (més endavant veurem que són els radicals) tenen inestabilitat electrònica (alguns són més positius y altres més negatius) formen polaritats, és a dir, <strong>seràn solubles en aigua</strong> (això també ho veurem més endavant).<br />
<span style="color: #990000; font-size: 85%;"><strong>PROPIETATS QUÍMIQUES: </strong></span><br />
<span style="color: #990000;"><span style="color: black;">Són</span><strong> </strong></span><strong>oxidables</strong>. Gracies a aquesta propietat, podrem identificar la seva presencia en disolucions gràcies a la reducció del reactiu de Fehling.<br />
<br />
<strong>_________________________________________________</strong><br />
<br />
<br />
<span style="color: #990000;"><strong>LA FÓRMULA:</strong></span><br />
La seva fórmula és <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgA6guom4oUoXihgJEpXZm1Xd0XgGQFNn-NTOoJs7NBffLWJ9epQk6JG1tJkeLV7_1odn5-vyIK8R_0brBbZ-fITUd3we6c-tzxpyiEqdQO59v-WBFEsE99j4M6f-KO21qvtIDTXdG-jJNY/s1600-h/glucosa1.bmp"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5388078532133966418" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgA6guom4oUoXihgJEpXZm1Xd0XgGQFNn-NTOoJs7NBffLWJ9epQk6JG1tJkeLV7_1odn5-vyIK8R_0brBbZ-fITUd3we6c-tzxpyiEqdQO59v-WBFEsE99j4M6f-KO21qvtIDTXdG-jJNY/s320/glucosa1.bmp" style="cursor: hand; height: 42px; width: 136px;" /></a> On C = Carboni; H = Hidrogen; O = Oxigen.<br />
Com podem observar,<strong> el nombre d'hidrògens sempre serà el doble</strong> que el de carbonis o el d'oxígens.<br />
<br />
"<strong>n</strong>" serveix per a representar els diferents tipus de monosacàrids. Aquesta "n" sempre estarà entre<strong></strong> 3 i 7 incluits aquests dos últims. align="left"><strong></strong><br />
<div align="left">D'aquesta manera ens podríem trobar, per exemple:<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2dXD9KqBjLMoXWat_WjW6ZiBtY5KMX2b9VB7ozRJUy5UjIswQiqpsQbLakpACdkC28neNdIcKPPz1dOqM7ew11wPB5Xx7tCM5YQfKFuUUGE_XEZaZLXUKq0MNidgnOeZgYPWCY_VZFMUU/s1600-h/glucosa2.bmp"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5388080405736577570" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2dXD9KqBjLMoXWat_WjW6ZiBtY5KMX2b9VB7ozRJUy5UjIswQiqpsQbLakpACdkC28neNdIcKPPz1dOqM7ew11wPB5Xx7tCM5YQfKFuUUGE_XEZaZLXUKq0MNidgnOeZgYPWCY_VZFMUU/s320/glucosa2.bmp" style="cursor: hand; height: 40px; width: 137px;" /></a> Que construiria la molècula: <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6YGh0VKi66anWjfBkpdSJK44UquitLPTdR5os_ErybyRGFMENl-1KHLCg-WBZITUwEnks0ud2sBa-NiDhpJsPCSXT6EFJn0WCU9SnsZQiK0Xk4AcNZEx3-NhgSbUFOqFDMFxzsT3UOm1n/s1600-h/glucosa3.bmp"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5388081861424060850" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6YGh0VKi66anWjfBkpdSJK44UquitLPTdR5os_ErybyRGFMENl-1KHLCg-WBZITUwEnks0ud2sBa-NiDhpJsPCSXT6EFJn0WCU9SnsZQiK0Xk4AcNZEx3-NhgSbUFOqFDMFxzsT3UOm1n/s320/glucosa3.bmp" style="cursor: hand; height: 38px; width: 153px;" /></a>. Observem que hi ha el doble d'àtoms d'hidrogen que d'oxigen o de carboni.<br />
<strong>_________________________________________________</strong><br />
<span style="color: #990000;"></span><br />
<span style="color: #990000;"></span><br />
<strong><span style="color: #990000;">NOMENCLATURA:</span><br />
<span style="color: #990000;"></span></strong><span style="color: black;">Ja hem vist que els monosacàrids tenen unes fórmules determinades (encara que després formin molts derivats al cambiar la disposició dels àtoms de la seva estructura). Pero generalment, <strong>els podrem anomenar segons els nombres de carbonis afegint prefixos</strong>. Repassem: només pot haber-hi un mínim de 3 carbonis i un màxim de 7, els prefixos dels quals serien:</span></div><ul><li><strong>3:</strong> Trioses</li>
<li><strong>4:</strong> Tetroses</li>
<li><strong>5:</strong> Pentoses</li>
<li><strong>6:</strong> Hexoses</li>
<li><strong>7:</strong> Heptoses</li>
</ul>Tenim, a més a més, una altra classificació en aquestes families: Cada família està dividida en dos grups. El grup<strong> Aldehid</strong> (formant aldoses) i el grup <strong>Cetona</strong> (formant cetoses).<br />
En realitat és molt més fàcil compendre les diferències d'aquests grups amb els dibuixos de les seves estructures:<br />
<div style="text-align: center;"><br />
<div class="separator" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdyMtwKdvFHiSJZWWqbylr561lPP1ktoVRZoXvuXSY7OcDNK8n-Qix_bNTIY4eD_zQy-jnZxmrosqeua9RequI4_tLRTrUsD60Kzg4bu0ZYX8iHwNAg6da0hMG3bRWfeiHeJ7-ZmB_9MEi/s1600-h/glucosa4.bmp"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5388106174343960130" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdyMtwKdvFHiSJZWWqbylr561lPP1ktoVRZoXvuXSY7OcDNK8n-Qix_bNTIY4eD_zQy-jnZxmrosqeua9RequI4_tLRTrUsD60Kzg4bu0ZYX8iHwNAg6da0hMG3bRWfeiHeJ7-ZmB_9MEi/s320/glucosa4.bmp" style="height: 243px; width: 131px;" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhx7bU9zcy_mfA-5BWAMNGVfLMn0UPFKbjwkrf0zClpbHnbR1B7UZ93a-WTanegC1k6mDK1RhAy0Y-JS1UR_H9xhwVVrkwd4BeYC06-8zYFupC0UIRaHy8b4ID7E_bBp9EkhnBpEM5-SF5G/s1600-h/glucosa7.bmp" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" r="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhx7bU9zcy_mfA-5BWAMNGVfLMn0UPFKbjwkrf0zClpbHnbR1B7UZ93a-WTanegC1k6mDK1RhAy0Y-JS1UR_H9xhwVVrkwd4BeYC06-8zYFupC0UIRaHy8b4ID7E_bBp9EkhnBpEM5-SF5G/s320/glucosa7.bmp" /></a></div><div class="" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: center;">Aldoses Cetoses</div></div><div align="center"></div><div align="left">Podem veure clarament que la diferència entre els dos grups està a les "capçaleres" de les seves estructures.</div><div align="left"></div><div align="left">Amb això s'afegeixen nous prefixos a les fórmules:</div><ul><li>Una triosa que sigui del grup de les Aldoses l'anomenarem Aldotriosa.</li>
<li>Una triosa que sigui del grup de les Cetoses l'anomenarem Cetotriosa.</li>
</ul>El mateix passarà amb els altres prefixes donats pel nombre de carbonis: Cetopentosa, Aldotetrosa...<br />
<img height="96" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwe2hy2AxMmAo3dA9G9B1xtQ50aQtSY2l3xxFZqVpAZMX-_FZ2qa_AjTapX5mNJBHdGltM5D6_lDLdTldZCESydx4HVLS1dv3qgF90i7NmxI5VF3PmFMrsEuoTGJiUM5Lk3dRGNrDPkadT/s320/glucosa7.bmp" style="filter: alpha(opacity=30); left: 508px; mozopacity: 0.3; opacity: 0.3; position: absolute; top: 1054px; visibility: hidden;" width="51" />Víctor C. M.http://www.blogger.com/profile/16890372668706235476noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3049829498141375593.post-84848959516208363392009-09-27T11:05:00.000-07:002009-12-14T10:16:24.168-08:00Sistemes terrestres.<strong><em><span style="color:#990000;">Els sistemes existents</span></em></strong><br /><br />Els sistemes ens <strong>serveixen per estudiar</strong> el que volem amb una organització i un mètode d'estudi molt més eficaç. Pero abans hem d'observar leºs característiques que té l'objecte d'estudi i sobretot <strong>pensar en les característiques d'aquest que ens interessin</strong>.<br /><br />Existeixen tres tipus de Sistemes que es poden estudiar.<br /><br /><ul><li><strong><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKg2YXBj1JFDQCXhm67HJRtIWUu5ehsQEjg4OF1rZj5PLnLnOE1hfRQikCBZ5dnNVBlRCIMa1BTtNeqhaxCP2R_y0-E15mVWsIvcz8-hu5hJe1d_ZVdJDnKzpMF82_j2H0XpghRcBEQXl4/s1600-h/Steinbock_2006_08_2%5B1%5D.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5386241114844657586" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 140px; CURSOR: hand; HEIGHT: 91px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKg2YXBj1JFDQCXhm67HJRtIWUu5ehsQEjg4OF1rZj5PLnLnOE1hfRQikCBZ5dnNVBlRCIMa1BTtNeqhaxCP2R_y0-E15mVWsIvcz8-hu5hJe1d_ZVdJDnKzpMF82_j2H0XpghRcBEQXl4/s320/Steinbock_2006_08_2%5B1%5D.jpg" border="0" /></a>Sistemes oberts:</strong> Intercanvien matèria i energia amb l'entorn. Exemples: Un ésser viu o una fàbrica, en ells entren i surten materials (en forma d'aliment o residu i en forma de productes primaris o productes secundaris) i també energia (la dels aliments i la suministració d'electricitat). </li><li><strong>Sistemes tancats:</strong> Intercamvien només energia amb l'entorn. Mai matèria. Exemples: El cicle de l'aigua, un aerogenerador...</li><li><strong>Sistemes aïllats:</strong> Aquests sistemes no existeixen a la natura, doncs per poca que sigui, sempre hi ha alguna relació entre un sistema y un altre. Haurien de ser sistemes tancats hermèticament, aïllants de la temperatura y opacs (per a que no passés la llum del sol).<br /></li></ul><br /><em><strong><span style="color:#990000;">Tipus de Models.</span></strong></em><br /><br /><strong>S'utilitzen per a l'anàlisi dels sistemes</strong>. No deixen de ser esquemes humans per a estudiar de manera més eficaç. Els dos models <strong>són compatibles</strong> per cadascun dels sistemes anteriors.<br /><ul><li>Model de sistema <strong>caixa negra</strong>: El sistema real és com una caixa fosca, no es veu el que hi ha dintre, però si el que entra i el que surt. En aquest model només s'estudiarà els elements que, com s'esmenten abans, entren i surten. No interessarà el que passa dintre. <strong><em><span style="font-size:85%;">SUGGERIMENT: Abans de començar a fer aquest tipus d'esquema és molt recomanable apuntar com en un índex el que considerem que està dintre, el que està fora i el que no considerarem. </span></em></strong></li><li>Model de sistema <strong>caixa blanca</strong>: El sistema real és com una caixa transparent, es veu el que hi ha dintre i alhora el que entra i surt. <strong><em><span style="font-size:85%;">SUGGERIMENT: No fa falta que quan creis aquest sistema afegeixis dades irrellevants, doncs només farien més difícil interpretar-lo. </span></em></strong></li></ul>Víctor C. M.http://www.blogger.com/profile/16890372668706235476noreply@blogger.com0