Qui som? És la branca que estudia la vida. Gràcies a ella podem admirar la minuciositat amb la que es desenvolupa la natura. Tot coneixement, estructural, funcional o ecològic, en realitat ens ajuda a comprendre'ns millor.
En total, tenim set funcions, les quals són:
1) ESTRUCTURAL
Les proteïnes poden formar unitats estructurals més gran mitjançant la agregació de moltes d'elles.
2) DE RESERVAReserves d'energia o de substàncies per a la posterior utilització en reaccions metabòliques.
3) TRANSPORT
• Porteïnes que permeten el pas de molècules grans a través de la membrana citoplasmàtica gràcies al seu efecte de comporta.
• Porteïnes que permeten el pas de molècules grans a través de la membrana citoplasmàtica gràcies al seu efecte de comporta.
• Proteïnes amb gran afinitat (apetència) per a la reserva de qualsevol substància poden també servir per transportar-la. EXEMPLE: Hemoglobina.
4) ENZIMÀTICA
Els enzims actuen com a biocatalitzadors de diverses reaccions bioquímiques (augmentant la velocitat a la que es produeixen, pero sense intervenir directament).
Els enzims actuen com a biocatalitzadors de diverses reaccions bioquímiques (augmentant la velocitat a la que es produeixen, pero sense intervenir directament).
5) HORMONAL
Actuen sobre diverses cèl·lules, estimulant-les o inhibint-les perquè inicïin determinades reaccions o fabriquin algunes substàncies per exemple.
Actuen sobre diverses cèl·lules, estimulant-les o inhibint-les perquè inicïin determinades reaccions o fabriquin algunes substàncies per exemple.
6) DE DEFENSALa duen a terme bàsicament les inmunoglobulines, que constitueixen els anticossos.
Aquesta funció es basa en el reconeixement de partícules perjudicials per l'organisme i la posterior eliminació d'aquestes.
Aquesta funció es basa en el reconeixement de partícules perjudicials per l'organisme i la posterior eliminació d'aquestes.
- ANTICÒS → Detecta i elimina l'antigen i el patògen.
- ANTIGEN → És reconegut com a perjudicial. Pot ser o formar part del patògen. Generalment és una proteïna.
7) CONTRÀCTIL
Relacionada amb les propietats de contracció i relaxació de les cadenes peptídiques. L'actina i la miosina són proteïnes amb funció contràctil i es troben a les fibres musculars i als flagels dels bacteris.
8) HOMEOSTÀTICA
És una funció basada en la capacitat amortidora de les proteïnes, que tendiràn a neutralitzar el pH sempre cap al seu punt isoelèctric. Podem observar aquesta capacitat en proteïnes sanguínies. La trombina i el fibrinogen participen en la coagulació de sang a les ferides.
Les proteïnes es classifiquen segons la seva estructura.
HOLOPROTEÏNES
Són les proteïnes formades només d'aminoàcids. Al seu temps estan dividides també segons la seva estructura:
PROTEÏNES FILAMENTOSES:
Holoproteïnes que només arriben a adoptar l'estructura secundària.
- COL·LÀGEN: En teixits conjuntius, cartilaginosos i ossis.
- α QUERATINES: Rigidesa a ungles, banyes, peülles, plomes...
- β QUERATINES: Rigidesa a les closques de tortugues, la tela d'aranya...
- ELASTINES: Contenen prolines: als vasos sanguinis i als tendons.
Holoproteïnes que només arriben a adoptar l'estructura terciària (globular).
- PROTAMINES: DNA als espermatozoides
- HISTONES: DNA dels nuclis de les cèl·lules (collaret de perles)
- PROLAMINES: En llavors vegetals.
- GLUTENINES
- ALBÚMINES: Es poden trobar a la sang, a l'ou, a la llet...
- GLOBULINES: sero-, ovo-, lacto-, inmuno-.
HETEROPROTEÏNES
Són les proteïnes que, a més a més d'estar formades per aminoàcids, incorporen un altre material.
Aquest material s'anomena grup prostètic.
Totes tenen forma globular:
- FOSFOPROTEÏNES: Tenen un àcid fosfòric (caseïna)
- GLICOPROTEÏNES: Tenen un glúcid unit covalentment.
- LIPOPROTEÏNES: Lípid + Proteïna (Quilomicrons)
- NUCLEOPROTEÏNES: Àcid nucleic + Proteïna
- CROMOPROTEÏNES: El grup prostètic té color degut a la presència de metalls (hemoglobina)
Les propietats de les proteïnes depenen del seus radicals, les principals són:
La solubilitat
Depèn de la proporció d'aminoàcids amb radicals polars, augmentarà si és superior a la d'aminoàcids amb radicals apolars i viceversa.
SEGONS LA SALINITAT DE LA DISSOLUCIÓ:
- Proteïna en dissolució salina → Anions, cations i radicals s'ajuden a captar l'aigua → Proteïnes més solubles.
- Proteïna en dissolució salina concentrada → Anions, cations i radicals competeixen per captar l'aigua → Proteïnes menys solubles
Desnaturalització
Canvi químic que consisteix en el desplegament de l'estructura de la proteïna degut a una variació en la temperatura, el pH i/o la concentració salina, que causen el trencament dels pons d'hidrogen i les forces de Van der Waals que mantenien la conformació inicial de la proteïna.
Si no s'arriben a trencar els enllaços peptídics, la proteïna pot revertir el procés de desnaturalització.
________________________________________________________Capacitat de les proteïnes per efectuar el control fisiològic que han de fer, gràcies a la possessió d'aminoàcids específics en llocs determinats que els permeten la identificació exacta d'unes molècules d'unes altres de semblants.
Proteïnes homòlogues: Duen a terme la mateixa funció en organismes diferents, això fa que siguin molt semblants entre si, però tinguin algunes petites diferències. ________________________________________________________
La capacitat amortidora
Com que les proteïnes estan formades d'aminoàcids, també tenen un comportament amfòter: Tendiran a neutralitzar el pH del medi. ________________________________________________________
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
