Qui som? És la branca que estudia la vida. Gràcies a ella podem admirar la minuciositat amb la que es desenvolupa la natura. Tot coneixement, estructural, funcional o ecològic, en realitat ens ajuda a comprendre'ns millor.
Un cop descoberta la cèl·lula i de què estava composada, es van formular quatre principis que ens serveixen per definir que la matèria viva està formada per cèl·lules i quina importància tenen aquestes en la constitució de la vida:- Un ésser viu està constituït per com a mínim una cèl·lula: ja que la cèl·lula és la unitat morfològica (que constitueix) dels éssers vius.
- Les tres funcions vitals passen dins la cèl·lula. Per tant, una sola cèl·lula ja és un ésser viu. Al fer-les totes podem dir que la cèl·lula és la unitat fisiològica dels éssers vius.
- Les cèl·lules contenen al seu nucli la informació sobre com desenvolupar la seva estructura, com controlar-la i com transmetre-la a la següent generació: Són la unitat genètica dels éssers vius
- Tota cèl·lula prové d'una altra anterior i és creada per divisió. «Omnis cellula ex cellula» Principi aportat per R. Virchow.
UNA MICA D'HISTÒRIA...
Es comença a saber de l'existència de les cèl·lules l'any 1665. En aquest any un científic anomenat Robert Hooke publica les observacions que fa sobre uns teixits vegetals. Va veure unes cel·les com les d'un rusc d'abelles, d'aquí prové el nom de cèl·lula. Cal dir que Hooke observà teixit vegetal mort (suro), és a dir, només les parets cel·lulars, a dintre d'elles hi havia aire.
Un altre científic del mateix temps que Hooke, Van Leeuwenhoek, va perfeccionar les lents del microscopi de manera que arribaven als 200 augments. Va observar organismes eucariòtics i procariòtics (protozoous i bactèries).
Durant tot el segle XVIII (recordem que fins ara estàvem a finals del s. XVII) no es va avançar gaire, degut a les aberracions cromàtiques que produïen les lents.
Un cop corregides i millorant les tècniques de preparació de mostres, es van descobrir el nucli, el citoplasma i les mitocòndries.
Una taula-resum, que recull les dades bàsiques de la història de la cèl·lula...
L'ANTICICLÓ
És un fenomen atmosfèric que es produeix quan la temperatura d'una massa d'aire baixa a causa del seu augment en altura, l'aire fred, que aleshores serà més dens, descendirà en altura també. Fet que quan hi arribi, provocarà un descens de temperatura a la superfície, una major estabilitat atmosfèrica al apartar totes les masses d'aire adjacents en aquella zona, i a causa del moviment vertical descendent, una pressió atmosfèrica superior als 1013 hPa.
IDENTIFICACIÓ EN UN MAPA D'ISÒBARES: Gràcies a la pressió (que com em dit abans serà superior als 1013 hPa i també a que les isòbares estàn molt separades al voltant del seu centre normalment. A l'hemisferi nord, els anticiclons giraran en sentit horari degut a l'efecte de Coriolis, a l'hemisferi sud viceversa.
_________________________________________________________
LA DEPRESSIÓ
És un fenomen atmosfèric que es produeix quan una massa d'aire que s'ha calentat a la superfície, comença a elevar-se per la diferencia de densitats amb la resta de gasos del seu voltant. Aquest buit que crea, fa que les masses d'aire adjacents omplin el lloc que deixa al augmentar l'altura. Això provocarà una pressió inferior a la de 1013 hPa, una temperatura més o menys més elevada i una inestabilitat atmosfèrica creada per els vents que arribaran al centre.
IDENTIFICACIÓ EN UN MAPA D'ISÒBARES: Gràcies a la pressió (que com em dit abans serà inferior als 1013 hPa i també a que les isòbares estàn molt juntes a prop del seu centre. A l'hemisferi nord, les depressions giraran en sentit antihorari degut a l'efecte de Coriolis, a l'hemisferi sud viceversa.
_________________________________________________________
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
