Qui som? És la branca que estudia la vida. Gràcies a ella podem admirar la minuciositat amb la que es desenvolupa la natura. Tot coneixement, estructural, funcional o ecològic, en realitat ens ajuda a comprendre'ns millor.
Lípids complexos
Quan un èster està format per més substàncies que àcids grassos i un alcohol, es forma un lípid complex. Aquest tindrà aquests elements segur, però també se n'hi afegiran d'altres. Els lípids complexos són sovintment anomenats lípids de membrana, ja que són els principals componedors de la membrana plasmàtica de les cèl·lules, gràcies a que formen bicapes (en les que a la part interior són hidròfobes i a l'exterior hidròfiles).
Els lípids complexos els podem dividir en tres tipus bàsicament, segons la seva composició:
- Fosfoglicèrids
- Fosfoesfingolípids
- Glicoesfingolípids
FOSFOGLICÈRIDS
Són dos àcids grassos units a una glicerina (dos perque la glicerina ha de tenir lliure un grup hidroxil per a poder unir-se amb un àcid fosfòric), un àcid fosfòric (grup fosfat) i un aminoalcohol (alcohol que porta el grup amino (-NH2) a la seva fòrmula).
L'àcid fosfòric i l'aminoalcohol constitueixen la part hidròfoba (apolar) de la molècula i els dos àcids grassos la part hidròfila (polar).
_________________________________________________________
FOSFOESFINGOLÍPIDS
Estan formats per un sol àcid gras, una esfiongosina (que és un aminoalcohol de cadena llarga), un grup fosfat (àcid fosfòric) i un aminoalcohol.
La ceramida està composta per l'alcohol esfingosina i l'àcid gras, que estan units per un enllaç amida (que té un grup amida -NH) pel carboni 2.
_________________________________________________________
GLICOESFINGOLÍPIDS
Tipus d'èsters formats per la unió d'un àcid gras, una esfingosina i un glúcid, i segons aquest els classificarem en. NOTA: Careixen de grup fosfat. Són molt abundants a les neurones del cervell.
ESTERIFICACIÓ
L'esterificació és el procés que uneix un àcid gras amb un alcohol. Per realitzar-la per escrit, unirem el radical hidroxil d'un àcid gras amb el d'un alcohol.Aquesta combinació dóna lloc a un éster, i com a residu a una o més molècules d'aigua, segons el nombre de OH que haguem ajuntat:
La nomenclatura que fem servir serà: (Nom del àcid gras amb el prefix -at) de (Nom de l'alcohol seguit del sufix -il).
En el cas del video, per exemple, el nom de l'ester que es forma és Estearat de Propil.
La següent taula recull els diferents noms dels àcids grassos a l'éster que formen, hem de recordar que només amb aquests només tenim la meitat del nom complet, doncs faltarà "de" i "nom de l'alcohol + il":
_________________________________________________________ESTERIFICACIÓ AMB GLICERINA
La glicerina és una molècula d'alcohol que també serveix per fer èsters. A ella s'hi poden unir fins a tres àcids grassos, siguin saturats o insaturats. La unió sempre l'anomenarem acilglicèrid però depenent de quants àcids grassos s'hi hagin unit especificarem més i els i direm monoacilglicèrids als d'un àcid gras, diacilglicèrids als de dos i triglicèrids als de tres àcids grassos.
Aleshores, segons els àcids grassos:
La glicerina és una molècula d'alcohol que també serveix per fer èsters. A ella s'hi poden unir fins a tres àcids grassos, siguin saturats o insaturats. La unió sempre l'anomenarem acilglicèrid però depenent de quants àcids grassos s'hi hagin unit especificarem més i els i direm monoacilglicèrids als d'un àcid gras, diacilglicèrids als de dos i triglicèrids als de tres àcids grassos.
- Si tots són saturats: a temperatura ambient són sòlids i reben el nom de sèu.
- Si com a mínim tenen un àcid gras insaturat: a temperatura ambient són líquids i reben el nom d'oli.
- Si els àcids grassos que tenen són de cadena curta: a temperatura ambient són semisòlids i reben el nom de mantega.
Els acilglicèrids amb un o dos àcids grassos (monoacilglicèrids i diacilglicèrids), tenen polaritat feble degut als radicals hidroxil (OH) que deixen lliures a la glicerina. Els triglicèrids, al no deixar-los, no tenen polaritat i per això són anomenats greixos neutres.
Els acilglicèrids també poden saponificar-se. Veure Lípids: Saponificació
_________________________________________________________ESTERIFICACIÓ AMB UN ALCOHOL MONOVALENT DE CADENA LLARGA
Quan esterifiquem un sol àcid gras amb un alcohol monovalent de cadena llarga,
Obtenim un cèrid (una cera). Són útils perquè impermeabilitzen la superfície on es troben.
EXPLICACIÓ: La zona hidròfila de les ceres, la que es veu atreta per l'aigua, que és el grup COOH de l'àcid gras, és molt petita i el seu efecte es veu àmpliament disminuït per la llarga cadena hidròfoba de l'alcohol i també per l'àcid gras, que repulsen l'aigua. Per això, ja que no es dissolen en aigua de cap manera, serveixen per impermeabilitzar.
ELS ÀCIDS GRASSOS SATURATS
Els anomenem àcids grassos saturats degut a la forma dels seus enllaços: No tenen cap enllaç covalent, són tots iònics: Un enllàç covalent és com un enllaç doble: l'àtom que el fa servir utilitza dues unions en lloc d'una per ajuntar-se amb un altre àtom, llavors, com que cada element només es pot combinar amb un número màxim d'unions, amb un enllàç covalent, un element mai s'unirà amb els màxims elements que pugui. Classifiquem els àcids grassos que només tenen enllaços iònics com a saturats perquè s'han unit als màxims àtoms als que podien fer-ho.
- Posseeixen una cadena lineal (recta, sense angles) perque
no tenen cap enllaç covalent. - Aquesta estructura, recta, fa que es puguin disposar d'una manera molt ordenada i que hi puguin arribar a actuar les forces de Van der Waals, i així resistir més a la calor sense fondre's. Per tant, els àcids grassos saturats tenen punts de fusió alts, arribant a superar els 60ºC, ja que per a trencar tots els enllaços que es formen cal molta energia.
- Quasi sempre sens presentaran amb estat sòlid.
Per a saber la fórmula dels següents àcids hem de substituïr la "n" de la fórmula general, pel número següent, com podem veure sempre és parell:
ELS ÀCIDS GRASSOS INSATURATS
Com ja hem dit abans, aquests àcids grassos no tenen tots els enllaços iònics i per tant, no estiguin saturats.
Segons el nombre d'enllaços covalents els anomenarem:
- Monoinsaturats: Tenen 1 enllaç covalent.
- Poliinsaturats: Tenen més d'un enllaç covalent.
- La presència d'aquests enllaços covalents doblega la estructura de la molècula, tot formant angles amb els vèrtex a les dobles unions.
- Aquests angles fan que la molècula no sigui totalment recta o lineal (com passa amb els àcids grassos saturats). Al tenir aquesta forma no es poden ajuntar i ordenar tant bé com els saturats i per tant les forces de Van der Waals no hi actuen.
- Si no hi ha forces de Van der Waals, per fondre'ls ja no cal trencar aquests enllaços tant forts, i el seu punt de fusió és molt baix: En conseqüència sempre els trobarem en forma d'olis en condicions normals (25ºC).
Encara que no tots els àcids grassos insaturats són essencials, els destaquem aquí perque tenen importància vital en un organisme. Els anomenem essencials perquè no es poden obtenir a partir d'altres àcids grassos ni a partir de la hidròlisi: S'han de consumir. Els posem en aquest apartat perquè tots tres són insaturats:
- Àcid linoleic: Poseeix 2 enllaços covalents
- Àcid linolènic: Poseeix 3 enllaços covalents
- Àcid araquidònic: Poseeix 4 enllaços covalents
Cal dir que també són omega-3 i omega-6.
DEFINICIÓ: Els lípids són un grup de biomolècules insolubles en dissolvents polars (com l'aigua), i per tant, solubles en dissolvents apolars.
ELS ÀCIDS GRASSOS
Són molècules formades per una cadena alifàtica hidrocarbonatada: una llarga cadena de -CH2-CH2-CH2- seguida d'un grup carboxil (COOH). Encara que omitint els tipus de enllaços, la seva fórmula general és la de l'imatge, on "n" sempre serà parell.LES PROPIETATS FÍSIQUES QUE TENEN SÓN:
- Són insolubles degut a que la seva zona hidròfila
(el grup hidroxil) és massa "petita" en comparació a la llarga cadena alifàtica, que, al ser molt més "gran", fa que considerem tots els àcids grassos insolubles, encara que siguin una "miqueta" solubles. - Ara bé, quan aquests àcids grassos reaccionen amb una base forta (normalment NaOH o KOH), ja ho veurem més endavant, perden l'hidrogen del grup hidroxil i es converteixen en una molècula potencialment amfipàtica: el sabó, que tindrà una zona molt hidròfila i una zona hidròfoba, amb elles, formarà les micel·les.
- En les micel·les, les cadenes alifàtiques, hidròfobes, s'uniran entre si per evitar el contacte amb l'aigua. formant estructures esfèriques. Aquestes, si a dins contenen un lípid, tindran un efecte emulsionant. Per contrari, si contenen aire, tindran un efecte escumós. Com podem veure en la imatge anterior, al voltant de les esferes de micel·les, hi trobarem un cúmul de Na o K, segons la base que haguem utilitzat per fer el sabó.
Podem dividir-los en dos grups diferents segons els enllaços de la seva fórmula: Àcids grassos saturats (on tota la cadena alifàtica està unida per enllaços simples) i en àcids grassos insaturats (on almenys tindràn un enllaç covalent).
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
